Embaràs en temps de Covid-19

per Carina Bellver

No, aquest no és el millor any per embarassar-se. Com ha passat amb tot, el corona-bitxo també ha fet capgirar l’atenció a les gestants en la sanitat pública. S’han frenat les visites mèdiques, que ara són telefòniques; s’ha prohibit l’entrada d’acompanyants a les ecografies; s’han anul·lat les classes pre i postpart i s’ha reduït al màxim l’estada als hospitals, sense dret a visites: tan sols 1 dia per als parts vaginals i dos per a les cesàries sense complicacions. Malgrat que ens hagués agradat poder gaudir de tots els nostres drets recollits a la sanitat pública -cosa que no ha estat així-, entenem que la major part de les decisions sanitàries que s’han pres són per al bé de les pròpies gestants. Per contra, les decisions polítiques previstes durant el desconfinament han obviat un col·lectiu preferent i vulnerable com és el nostre. Aquí les administracions s’han oblidat de les embarassades. No tenim cap franja horària específica i se’ns obliga a sortir entre les 6 i les 10 del matí (quan a les que ens pesa la panxa estem encara dormint després de les habituals nits d’insomni) o a partir de les 8 del vespre, sense sol, esquivant la marabunta de runners, quan hi ha més gent al carrer i ja no ens aguantem dretes. A tot això se li sumen les limitacions en mobilitat que representa l’embaràs confinat, el més semblant a un embaràs secret, sense veure família i amics. I no parlem de l’afectació psicològica de la pandèmia: por al contagi, dubtes sobre l’afectació a fetus i nadons, canvis constants de protocols sanitaris… per no dir aquelles gestants que s’han vist afectades per la mort d’un familiar, d’un amic o per la crisi econòmica.