Seguim demanant el centre de dia

per Assemblea de la CUP-Gràcia

Tot just la crisi mundial del 2008, que a casa nostra havia fet esclatar la bombolla de la construcció, començava a mutar cap a la crisi del deute quan l’antiga Henkel del Camp d’en Grassot esdevenia objecte de lluita entre el veïnat gracienc i els voltors del capital internacional. Els uns, demanaven que l’edifici acollís un nou centre de dia per a gent gran, els altres, hi volien fer un hotel de quatre estrelles i una promoció de cases amb piscina.

Protestes i reivindicacions es van succeir durant anys. Vam dur carbó a les portes de la Henkel, vam recollir signatures i ens vam fer molt pesats als plens de districte. Finalment, però, a diferència del què passà amb l’hotel de Deutsche Bank, l’hotel es va fer, com el que van fer a la plaça del Sol sobre l’antiga Oficina Popular d’Habitatge. Però la reivindicació d’un entramat sociosanitari de qualitat i de gestió i titularitat públiques, no es va aturar, i es van teixir aliances amb altres reivindicacions i lluites, com les del CUAP de l’Esperança, que va acabar sent el CUAP de Larrard o el CAP Cibeles.

Les nostres reivindicacions sempre han anat en defensa del poble treballador, principalment en dos aspectes: la vindicació dels drets i condicions laborals dels treballadors, i la defensa dels serveis públics com a element bàsic per assegurar les condicions de vida de les classes populars. Ara, a les portes —i amb mig cos ja dins— d’una nova crisi capitalista mundial, cal que fem revisió del cicle passat. Hi ha hagut victòries, hem conscienciat molta gent, però no podem afluixar gens. La pandèmia de COVID ens ha mostrat que una societat que es deixa depredar la sanitat pública i els serveis socials és una societat incapaç de protegir la gent més vulnerable.

Quan agitem la consigna «que no ens robin la vida!», no ho fem com una consina poètica buida, ho fem reclamant unes condicions de vida dignes per a tothom, ho fem reclamant que no ens robin els serveis públics, que no ens robin la sanitat, les residències, la gent gran.