Guanya't el cel!

El pare Manel va apadrinar el Rebost Solidari de Gràcia. Foto: arxiu

Montserrat Higueras, Rebost Solidari
L'estiu de l'any 2016 a l'Espai Musons vam presentar el Rebost Solidari de Gràcia com un projecte necessari per a la cohesió social als nostres barris. I ho vam fer amb el Pare Manel i la Matilde Climent com a padrins del projecte, que llavors estava com ara diríem en construcció.

Amb tots dos vam parlar de solidaritat, de revolució social, de voluntariat i d’administració. Va ser un plaer compartir aquella xafogosa tarda d'estiu amb dues persones tant compromeses i excepcionals com elles. Malauradament el pare Manel ens va deixar fa pocs dies, i avui el volem recordar des del Rebost Solidari tot fent un homenatge, no a la seva persona, ni tan sols per recordar que sempre deixava anar que era un escapulat (del @CEEuropa) de veritat. Els diaris, les ràdios, les televisions… tots els mitjans ho han dit i escrit: quan mor una persona que ha fet de la lluita per la dignitat de les persones més vulnerades la seva lluita personal, són tantes les paraules i lloances que se li poden dedicar —i cal fer-ho— que en l’excés poden fins i tot arribar a semblar buides de contingut. I no, el pare Manel era molt més que paraules, era dels que deien ja ho faig abans que dir ja ho faré.

Per això avui el nostre homenatge el volem fer d’una manera particular: parlant d’una dona que com ell durant molts anys de la seva vida, fins que la salut li ha donat permís, cada matí s’aixecava amb el mateix objectiu que va acompanyar totes les accions del pare Manel: vetllar perquè les persones amb menys recursos poguessin acabar el dia una mica millor de com l'havien començat.

Volem, des de la tristor de qui ha perdut un referent, recordar que encara tenim altres persones referents vives, i una d’aquestes és una dona que ha viscut i viu per ajudar a millorar la societat, i que aquella tarda va compartir taula amb el Pare Manel fent-nos de padrina; i que com a bona padrina no ens ha deixat anar de la mà en cap moment, ajudant-nos a fer del projecte «en construcció» una realitat. Parlem de la Matilde Climent, assistent social jubilada, impulsora del Banc d'Aliments de la zona nord de la Salut i el Coll, a Gràcia, una lluitadora que va empoderar les primeres plataformes veïnals, majoritàriament de dones, del barri de Roquetes per tal que s'organitzessin i aconseguissin poder tenir contenidors en els seus carrers. Sempre ha lluitat per fer del treball comunitari comunitat, fent xarxa, fent bon veïnatge. Ella, que té la medalla de la ciutat de Barcelona, que ha fet de la discreció la seva millor eina per aconseguir recursos, ens ha ensenyat a totes les persones que treballem cada dia per tal de continuar pujant la persiana del Rebost Solidari, que no hem de defallir en dies com avui, quan tenim les prestatgeries mig buides, davant la voluntat d’arribar a més usuàries que productes tenim… I sempre ens recorda que cal exigir a les institucions que responguin davant les necessitats de la ciutadania i la vulneració constat dels seus drets fonamentals. Ella, com també deia el pare Manel, sap que un país només pot arribar a esdevenir socialment just quan posi les persones al centre de la vida; i que el benestar de tothom depèn sobretot del fet que les institucions facin bé la seva feina.

Guanya't el cel! era el títol del festival que cada any organitzaven des de l'entorn del pare Manel i la seva fundació per recaptar diners per a projectes solidaris. Avui la nostra crida és per demanar-vos que no oblideu la Fundació Pare Manel. Col·laboreu-hi perquè mentre els projectes que ell volia fer es puguin dur a terme serà com si encara no ens hagués deixat.