Crítica (raonada) a l'independentisme derrotista

Política

Periodista. Journaliste, Itonai

@lluisbou

La Diada del 2017, al carrer Gran. Foto: À.G.P.

Lluís Bou
Una part de l’independentisme ha optat per una interpretació pessimista del referèndum de l’1-O. Demana passar-ne pàgina, argumenta que la República no es va poder implementar “perquè no érem prous” i proposa dedicar-se a “eixamplar la base” per així algun dia poder fer el pas. L’independentisme pessimista no cal dir que té a hores d’ara un suport unànime de l’statu quo, no pas per sobiranista, sinó perquè comporta evidentment ajornar l’objectiu.

En política un dels pitjors errors és prendre com a principals, com a decisoris, fets que són en realitat secundaris, i establir malament les prioritats. I això és el que fa l’independentisme derrotista quan arriba a la conclusió de no es va arribar al final perquè “no érem prous”. És una conclusió errònia perquè saben perfectament que no va ser aquesta la clau de volta. Si a hores d’ara no hi ha encara la República catalana és perquè l’Estat va reprimir amb contundència i l’independentisme no va saber fer-hi front. Tant li fa que l’independentisme tingui el suport del 20%, del 30%, del 50%, o del 70% de la població. L’Estat sempre intentarà aturar-lo amb repressió perquè això és el que li ha funcionat. De fet, l’independentisme pessimista en el fons li dona la raó. Li ve a dir: hem entès el missatge i marejarem la perdiu.

El que s’hauria d’estar preguntant ara l’independentisme, i hauria de formar part de tota hipotètica unitat estratègica, és com superar la repressió de l’Estat. Hauria de ser la pregunta a respondre. I la notícia és que en parlen el president Puigdemont, Toni Castellà de Demòcrates, Poble lliure i el Consell per la República.