Les 400 caixes

Cap d'Esports i digital de L'independent de Gràcia

Foto: cedida

Per Àlex Gutiérrez Pascual.

Ho va denunciar el Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca fa dos anys en aquest setmanari: el Museu del Còmic i la Il·lustració no serà a Gràcia. Cognoms tan il·lustres (en il·lustració també) com Josep Escobar, Francisco Ibáñez, Jan, Miquel Ambrós o Manuel Vázquez, vinculats a l’editorial Bruguera, la del gat negre, no seran difosos des del barri on van tenir una carrera tan prolífica. Tampoc es farà amb els llegats de dibuixants com Pepita Pardell, Antoni García, Silvia Domingo, els germans Blasco o Antoni Borrell, sempre tan destacats per aquesta entitat de recerca històrica.

Abans de l’anunci fatídic, aquest projecte, que sobresurt per la constància i entrega dels seus promotors, i perquè reuneix un gran nombre de publicacions de diferents èpoques (endreçades en 400 caixes), ha passat un periple digne d’una història explicada en vinyetes.

Primer al Castell de Montjuïc, després en un soterrani de l’avinguda de Vallcarca, amb el perill de deteriorament del material. Fins que l’Associació de Col·leccionistes de Terrassa ha aconseguit que l’ajuntament d'aquesta ciutat els cedeixi un local. L’operació diu molt a favor dels impulsors d’una iniciativa que, com els personatges de la Bruguera, no es rendeixen mai.

En el rerefons de les vicissituds d'aquestes 400 caixes hi ha el menyspreu a l’art de la il·lustració, el còmic o la vinyeta, digueu-li com vulgueu. Negar-li el pes que han tingut en la cultura popular a Ibáñez, Jan o Pardell, és com negar el valor que tenen artistes actuals com Agustina Guerrero, Guy Delisle, Cristina Daura o Aleix Saló, per citar algunes plomes actuals il·lustres (en il·lustració també).