Contrast, el que es diu contrast és el cridaner mètode amb que la justícia reparteix sentències segons l’àmbit que li pertoca jutjar. Uns senyors vestits de vint-í-un botons tant fan valer tota la seva retòrica per buscar les evidències que justifi qui la inhabilitació del president Torra com fan veure que no saben desxifrar una endevinalla de primer de llar d’infants com M. Rajoy. O resulten afectats per un atac agut d’estrabisme quan els tripijocs del rei emèrit o la sortida a borsa de Bankia surten del seu angle de visió.

La majoria d’ignorants que no sabem ni de lleis, ni grec ni llatí però que qüestionem aquesta diferent vara de mesura topem amb un frontó. "És l’Estat de Dret, estúpid" o "És l’imperi de la Llei" o "La llei s’ha de respectar". Però precisament per això, perquè la llei no és una ciència exacta no està concebuda per estar al servei de les elits les quals només es mouen per interessos polítics i econòmics. No només hi ha lleis injustes. Sinó que hi ha maneres injustes d’aplicar lleis que –de partida– no ho són.

Desconeixem la motivació de certs posicionaments contraris a l’independentisme i que aproven qualsevol càstig que la justícia apliqui als seus líders polítics. Encara que el càstig sigui desproporcionat. O sospitosament no d’acord amb la jurisprudència d’altres països. El xonisme il·lustrat és l’herència del dit acusador dels individus que tot ho consideren delicte i que tan excelsament va definir Baltasar Gracián: “Acusan con tal exageración que de los átomos hacen vigas para sacar los ojos. Oráculo manual y arte de prudencia. 1647”. Sí coneixem la motivació de certs àmbits de l’esquerra que no és altra que l’autocomplaença de saber-se superiors en termes morals. S’ha sentit a personalitats de l’arc progressista que la llei d’ara no és la de la dictadura i que els càstigs d’aleshores tampoc. I en el fons tenen raó en afirmar que les injustícies que es puguin produir en democràcia no són comparables a les de la dictadura. És veritat. Abans ho feien amb porres i ara ho fan amb sentències. I és clar, no és el mateix.