Cas Francisco: avís per a navegants

El Francisco va ser desnonat del pis del carrer Maignon, 6
El Francisco va ser desnonat del pis del carrer Maignon, 6 | À.G.P.

Som un grup de persones que vivim al barri de La Salut a la banda de Maignon/Mare de Déu del Coll/Repartidor i carrers adjacents. Des d’abans de l’estiu ens hem organitzat donada la brusca irrupció al barri de promocions immobiliàries que canviaran el nostre perfil urbanístic, humà i econòmic. Vaja, el que es diu gentrificació: edificis d’alçades desproporcionades, luxe ostentós, normatives interpretades a favor dels promotors i encariments de l’habitatge. Som el Veïnat Amoïnat de La Salut.

Com a prova de les formes d’actuar dels promotors, en bona mida fons d’inversió especulatius, resulta devastador el cas de Francisco López, un veí amb contracte de lloguer indefinit que malgrat tot va ser desnonat mitjançat recursos propis dels matons de les pel·lícules de Martin Scorsese. Un dia va arribar a casa seva i li havien canviat el pany. No va poder recollir els seus objectes personals, medecines incloses, fins a setmanes desprès, no va ser indemnitzat i el responsable visible del fons d’inversions, senyor Mickey Saidov, li va dir textualment que com era gran, 80 anys i donada la seva esperança de vida, no podia aspirar a cobrar molt. Des de llavors, fa uns mesos, Francisco no té pis.

Com a veïnat i amoïnats pels fets ens vam entrevistar amb el senyor Jordi Raboso, responsable de llicències del districte, i amb el senyor Jordi Farriol, conseller del Districte, i ens van dir que no podien fer-hi res, i que havien de concedir la llicència d’enderrocament de l’edifici on vivia Francisco perquè els jutges havien determinat el seu desnonament. El nostre punt de vista era que el Districte podia fer servir la concessió de la llicència com una arma de pressió per aconseguir una negociació entre el propietari i el llogater desnonat.
I ara resulta que un jutge ha resolt que el desnonament va ser improcedent. Resposta del senyor Farriol: “ho estudiaran els nostres serveis jurídics”. Com sostenia l’advocat d’en Francisco, la notificació del desnonament per un fals impagament de lloguer no va arribar al coneixement del seu client. En suma, el Districte es va plegar a les pressions de la propietat, que els amenaçava de acusar-los de prevaricació per no concedir la llicència. El feble no va amenaçar. El procés judicial no havia conclòs, però el Districte va voler pensar que sí. Però el feble tenia la raó. 

El cas és que Francisco, que encara no ha estat indemnitzat, pot ser que rebi las claus d’un pis desballestat, on la propietat ha foradat sostres i sòls, i ha destrossat de pas el frigorífic i la rentadora que Francisco no va poder endur-se. Això ens fa pensar que la gestió tècnica i política ha estat nefasta, que el Districte s’ha posat d’esquenes i que el senyor Farriol no ha fet res per protegir una persona vulnerable, tot i formar part d’una organització política que es diu social. La seva acció política ha estat com l’aigua: inodora, incolora i insípida.
Què podem esperar els ciutadans d’una administració que tremola quan uns advocats amenacen? Avui ha estat Francisco, però demà podem ser nosaltres, veïnat sense bufets d’advocats. Per això ens queixem, protestem i demanem el reallotjament immediat d’en Francisco i una compensació per danys morals, assumpció de responsabilitats per part del senyor Farriol, i la investigació de l'empresa promotora del desnonament. Una societat que menysprea la gent gran és una societat malalta.

Assemblea del Veïnat Amoïnat de la Salut