Anet Duncan, cels de colors

L'obra de l'artista sud-africana Anet Duncan
L'obra de l'artista sud-africana Anet Duncan | Cedida

Crític d'art

La pintora sud-africana Anet Duncan (Durban, 1941) viu a Barcelona des de fa molts anys i té el seu estudi al districte de Gràcia, a prop de la Creueta del Coll. Ara mostra els seus recents treballs a la galeria Quiosc Gallery de Tremp. L’exposició porta com a títol Phuzi, que significa cel en zulu. De fet, es tracta d’una mena d’homenatge a l’ètnia zulu, que es troba al seu país d’origen.

La seva formació artística es va iniciar al costat de la seva mare, la també pintora Julienne Wylle Byng. Va estudiar al Durban Technical College. Posteriorment es trasllada a Londres i Sussex on atendrà a diversos cursos. L’any 1965 dirigeix una fàbrica de serigrafia tèxtil a la seva ciutat natal. Treballa obra mural en batik –es tracta d’una tècnica d’estampació tèxtil- i pintura, així com dissenys de teixits a tricot. Més endavant porta un taller de serigrafia a Ginebra. El 1974 realitza la seva primera exposició a la galeria Norbert de Dunkerque, on mostra una sèrie d’aquarel·les, tècnica que empra habitualment –com també l’oli i l’acrílic- i amb la que ha obtingut diversos reconeixements i premis internacionals. La primera vegada que el públic barceloní va poder veure la seva obra va ser amb motiu d’una col·lectiva a Llotja, el 1984, però no va ser fins cinc anys més tard que personalment vaig contemplar per primera vegada el seu treball, concretament a la desapareguda galeria barcelonina Sala Rovira. Des d’aleshores, l’he anat seguint regularment.

La figuració i l'abstracció es fusionen al treball de l'artista sud-africana

El seu treball es mou en diferents direccions, on la figuració i l’abstracció es fusionen. La figura –cossos humans-, el retrat, interiors –edificis- i el paisatge són les seves temàtiques preferents, encara que en aquests darrers anys predomina el paisatge. La llum, el color, l’ambient..., creen una atmosfera especial, o el que és el mateix, tracta el color de manera molt subtil. La llum actua com a element catalitzador de les seves composicions. A Quiosc Gallery el públic veurà un recull d’obres on el paisatge és el protagonista. Són paisatges que donen la sensació de miratges, degut a que els elements que hi apareixen semblen difuminar-se a ulls de l’espectador. En aquestes obres, com també en exposicions anteriors, el bosc, el llac, el mar, el desert i el cel sovintegen. En tots els quadres apareix una línia que separa el primer pla del fons compositiu, que tant pot correspondre a l’horitzó, com simplement per dividir la peça. A nivell cromàtic, el groc adquireix un gran protagonisme sorgint de forma molt singular. L’efecte lumínic pot aparèixer dins d’un espai fictici i en un de real, circumstància que provoca tot tipus d’emocions i sensacions, però sempre des d’una posició de serenor i calma.