La distància

Periodista i Guionista

@ernestcauhe

El missatge cau com una bomba al grup de Whatsapp. Ell ja no vindrà més a les patxangues dels dilluns. La conversa familiar ha estat tensa, però ho hagut d’assumir entre contrariat i resignat. Son més de deu anys de trobada setmanal ininterrompuda, amb l’excusa del futbol, però amb la cervesa, l’entrepà i la conversa entre amics com a ritual d’altar major. La Covid imposa la distància i obliga l’equip a buscar un fitxatge, potser temporal, qui sap si permanent. Però una revolta interna l’empeny i, malgrat l’extrema prudència i la responsabilitat, els promet la tornada més aviat que tard. Ho fa en un cafè a la fresca robat a la pandèmia, que ja és gintònic, que ja és de festa en els temps que corren. Quant de temps pot suportar la distància, l’amistat? 

Aquest curs el maleït virus les ha separat de classe. I tristes, xerren al pati a crits

La nena, l’amiga i les bessones fa 5 anys que creixen al compàs. Mateixos crits, mateixa essència belluguedissa, mateix rictus descarat. Però aquest curs, el maleït virus les ha separat de classe. I tristes, però abnegades, xerren al pati a crits, cadascuna des de l’altra banda de la seva filera de cons. Però quan l’autoritat es despista, i desafiant el protocol que cada dia els reciten com un mantra, s’ajunten en una petita festa i s’abracen en un racó del pati de l’escola. Saben que allò no és el que toca, però què toca sinó estimar amb força les amigues de tota una curta vida? Avui, en sortir de classe, han quedat entre elles per fer una festa de pijames. Els pares no s’hi negaran. I elles, abans de l’hora d’anar a dormir, es prometran reunificar les sis tremendes. Les separades a l’escola, la del poble exiliada pel virus i la primera a marxar. No han nascut per abaixar els braços i encara menys per perdre la batalla contra la distància.