Els ulls de Gràcia

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

Ja hem reconegut en alguna altra ocasió des d'aquestes mateixes pàgines el paper clau que fan les lectores i els lectors d'aquest setmanari, veïnes crítiques i curioses que miren allà on nosaltres no podem arribar-hi. La consigna de sempre hi ha notícies ha calat portes allà de la redacció. I no és només per la pràctica estesa i popular de fer tuits, escriure al grup del facebook o penjar una foto a l'Instagram, sinó de venir directament a la porta de la Perla a explicar-te un fet rellevant (per sort el coronavirus no s'ha carregat tots els vells bons costums, només els ha modifi cat amb mascareta i distància) o trucar-te al mòbil per avisar-te de les coses que passen al voltant però que en aquell moment tu, distreta per una infusió i una conversa animada al Cafè del Teatre, se t'escapen. Dos exemples.

La vida està plena de coses bones: lectores i lectors d'ulls ben oberts i ràpids

Primer: la policia fa retirar cada dia la parada de llibres que una noia fa mesos que munta a la sortida de la parada de metro de la Fontana com a única font d'ingressos que li permet un plat calent i un llit segur en una pensió. Hem d'anar a parlar amb ella. I segon: els Texas són els únics cinemes del districte que encara no han obert. Comerciants amics ens expliquen que això no pot ser, que alguna cosa passa i que Gràcia no es pot permetre que un projecte com el que representen aquestes mítiques sales que formen part de la memòria d'aquest racó de món tanqui. Ja parlen de campanya de suport i de mobilitzacions.

Han estat dies estranys, complicats i tan incerts com els que vindran. Però com em recorda el meu company d'infusió, la vida està plena de coses bones: lectores i lectors d'ulls ben oberts i ràpids. Veïns i veïnes solidàries i compromesess. Esperem estar a l'alçada.