Habitatge públic

A banda que fa falta molt més habitatge social, i que ha de ser de lloguer, fa dies que li dono voltes al fet que els edificis destinats a aquesta funció han de ser, també, un referent arquitectònic, un exemple de sostenibilitat i, per tant, han de ser ecològics: terrats verds, amb un hortet, façanes el més verdes possibles, que funcionin amb energies renovables. Tot això va en la línia de com volem que siguin els nostres barris.

Els edificis destinats a habitatge social també han de ser exemple de sostenibilitat

Per altra banda, també s’hauria de pensar en els interiors dels habitatges. Es tracta de fer-los habitables d’una manera compartida i igualitària per a totes les persones que conformin el nucli familiar. S’ha d’acabar amb la cuina a part, que enclaustra una persona, abans sempre era una dona. Ara cal que la cuina, el menjador i la sala d’estar conformin una unitat on es comparteixi el fet de cuinar, xerrar, on pugui jugar la mainada, compartir feines i espai amb les visites d’amigues i familiars. Ja tenim les habitacions per a la intimitat. La resta d’activitats com més repartides i viscudes entre totes millor. Habitatges bonics, ecològics i amb espais més comunitaris, podrien donar una visió diferents de les relacions personals, alhora de tenir cura del barri, de la ciutat, del planeta.