Engresca, enganxa, llisca

Director de L'independent de Gràcia

@albertbalanza

Només ho fem cada set anys però és un dels privilegis de treballar en aquest setmanari: l'any 2013, quan ja feia vuit anys que l'escriptor Jesús Moncada ens havia deixat, la seva germana ens va rebre al seu pis del carrer Santa Clotilde per obrir-nos unes caixes de tresors. D'allà en vam treure un bon grapat de fotografies de Mequinensa, captades per l'ull crític de Jesús, i les vam publicar en dos lliuraments (vegeu números 489 i 490). Eren imatges crues, en blanc i negre, del poble abans que desaparegués sota les aigües del pantà de Riba-roja: els carrers empedrats o de terra, les arengades de Can Toni, la plaça d'Armes, els miners en un descans de feina, l'escriptor amb el seu amic Toni Bartomeus... De tot allò en va sortir una exposició impulsada per l'activista i amic Josep Fornés, i es va generar un cert debat sobre el reconeixement social i local que hauria de tenir probablement l'escriptor en llengua catalana més rellevant que ha viscut a Gràcia durant les últimes dècades. Moncada va viure 39 anys al que proclamava amb la seva família la República Independent de Torrent de l'Olla. 

Set anys més tard, quan les promeses polítiques del 2013 ja havien quedat oblidades, el gest d'un matrimoni que va conèixer l'escriptor en el simple moviment quotidià de coincidir en anar a comprar el diari a la papereria-llibreria de Ca l'Agustí -ja no existeix- ha tornat a posar en marxa la maquinària municipal per col·locar una placa al 155 de Torrent de l'Olla, la casa on hi va viure de lloguer i que gestiona encara una única propietària. 

Aquesta ha estat la nova palanca que ha fet que ens tornéssim a trobar amb la Rous Moncada i en Josep Fornés un migdia d'octubre, per parlar de Jesús, amb una mica de sobrassada pel mig i el cel amenaçador dels temps que ens ha tocat viure. Sembla que ara el Districte li vol posar una placa a l'escriptor més rellevant que va viure 39 anys en aquests carrers. Una placa. Psé. A en Moncada, que era tan perfeccionista que no volia capelletes i només es preocupava per si els seus escrits complien amb la màxima Engresca, enganxa, llisca. El que hauríem de gravar-nos a foc els periodistes.