Taüts

És tot un encert per part de l’ajuntament de Barcelona haver posat blocs de formigó a Consell de Cent en plena pandèmia. Només falta que els pintin de negre i seran un homenatge a les víctimes de virus letal que ens està matant poc a poc. Posats al mig del carrer, un darrera l’altre, solemnement, recorden taüts exposats en un funeral d’estat, d’aquells que es fan quan tornen els soldats víctimes d’una guerra absurda o quan un fanàtic talla el coll d’un professor per ensenyar unes caricatures de Mahoma. Els taüts de Consell de Cent no tenen la creativitat del mitjó foradat de Tàpies, però ens recorden els temps durs que estem vivint, sense bars i sense poder anar al camp a veure com perd el Barça i poder xiular l’inútil personatge que el presideix. 

La pandèmia no ens està fent millors. Reconeguem-ho. El que no mata el bitxo, ho mata l’economia i si encara queda alguna cosa, ho remata l’estupidesa humana. A la qual contribueix generosament el consistori barceloní, primer deixant que la ciutat es convertís en una selva, cosa que ja ha rectificat, i ara poda i arregla els jardins, i ara amb això del que els tecnòcrates de saló anomenen urbanisme tàctic, que vol dir pintar els carrers i posar-hi pilones per fer veure que amb menys cotxes baixarà una contaminació que continua tossudament a l’alça, tot i que ja no es pot culpar els creuers, perquè ja no venen. 

El món que ve el podrem recórrer en bicicleta però la ciutat continuarà sense poder gestionar el seu front marítim, perquè un fons voltor, el mateix carronyer que gestiona l’hotel Arts, s’ha quedat tots els locals decadents del port olímpic, amb el vist-i-plau del Ministeri d’Hisenda, del govern més progressista del món, el de PSOE-Podemos. El mateix partit de l’alcaldessa, que diu que no hi ha pogut fer res. No està gens malament per aquells que venien a fer la revolució, però és normal, si ni tan sols han pogut impedir que reobrissin els CIE’s que van prometre tancar quan governessin a Madrid. Només ens queda pedalar d’esma, pels carrils bici de la progressia Brompton, i esperar que algun dia Barcelona recuperi la dignitat que va tenir. Loquillo, torna-la a tocar.