Bonus ofensiu

President de la Federació de Colles de Sant Medir

@stmedir

El rugbi és el meu esport preferit. Aquests dies he tingut la sort de poder veure en dues setmanes dos grans enfrontaments dels més tradicionals, Nova Zelanda-Austràlia, o sigui, All Blacks contra Wallabies. La sorpresa no va ser ni el resultat ni el gran joc que vaig poder veure, sinó veure els dos camps de Wellington i Auckland plens d’espectadors, sense mascareta i amb total normalitat, gaudint d’un autèntic espectacle, rient i abraçant-se quan hi havia assajos i transformacions... Res de diferent al que feien mesos enrere. Com no, això em va fer reflexionar i pensar que alguna cosa devien fer bé allà, i moltes coses no s’estan fent bé aquí.

Si el que ens demanessin fos clar i coherent el sacrifici no seria inútil com fins ara

Aquí, ens estant venent des de tot arreu que això durarà molt encara i que s’hauran d’anar prenent decisions a mesura de l’evolució del virus, o sigui, anar posant pedaços a raó d’on bufi el vent. I el vent va canviant a cada moment i les decisions que es prenen tenen la incoherència més absoluta. A Nova Zelanda van prendre una determinació i van demanar un sacrifici important a la població i ara, sembla que ja han recuperat la possibilitat de poder viure al complert. Nosaltres en portem infinites i mireu com estem. I seguim adormits i callats, acceptant que ens diguin que som els culpables de la situació actual perquè no fem cas a les recomanacions, dirigint-nos cap a un abisme negre del qual serà difícil de sortir. Si el que ens demanessin fos amb determinació, clar i coherent, el sacrifici no seria inútil com fins ara.