La veu de les dones

Ja fa anys que ho veiem amb més o menys claredat i fa temps que hi lluitem amb ben pocs resultats. Darrerament, però, això ja comença a ser una evidència insultant. Com pot ser que cada dia surtin a les notícies de televisió un munt de dones treballant en centres sanitaris, residències, escoles, laboratoris de recerca, i en el punt àlgid de la informació sempre o gairebé sempre surt un home explicant el què i el perquè de les coses i les situacions? Si llegim els càrrecs solen ser gerents, directors, caps, experts... No hi ha prou dones competents per aquests càrrecs? Tinc la certesa que sí i aleshores la pregunta és: per què no els hi donen veu més sovint?

En el punt àlgid de la informació sempre surt un home explicant el perquè de les coses

El món mediàtic superflu i també el de la informació més seriosa només busquen dones, sense càrrecs i amb cert anonimat, quan s’ha de parlar de precarietat laboral i de sentiments, quan s’ha d’obrir el cor i explicar de manera senzilla el que significa en l’àmbit personal l’estrès, la impotència, el que representa tornar a treballar després d’unes curtes vacances sense poder desconnectar, la dificultat de la conciliació familiar quan s’està a primera línia... Els homes no poden parlar de tot això? Afortunadament tenim mitjans de comunicació com el que teniu a les mans que sí que donen veu a les dones. Gràcies. Seguim.