La visibilització de l'esport femení

Un moment del partit d'homenatge a Kaky, jugadora de l'Europa
Un moment del partit d'homenatge a Kaky, jugadora de l'Europa | Àngel Garreta

El llenguatge amb què es parla en el món de l’esport sovint distingeix entre esport i esport femení. Les pròpies federacions, els clubs, l’afició… arreu trobem aquesta pràctica. Es dóna a entendre que hi ha l’esport (que si no s’especifica és masculí) i una categoria a banda que és l’esport femení. El llenguatge que es fa servir ho dona a entendre de forma subconscient però també s’utilitza en mode formal, només cal veure l’estructura de moltes federacions esportives. Somnio el dia que parlem d’esport i qui ens escolta preguntés: masculí o femení? Sense sobreentendre quin dels dos ha de ser. Si hi ha equips femenins, hi ha equips masculins i hi ha equips mixtes; hauríem de denominar-los així. Cap d’ells amb l’atribut de ser l’equip. La visibilització de la dona en l’esport passa entre altres coses per aquesta: si utilitzem un llenguatge equilibrat en aquest sentit, facilitarem que es vagi normalitzant l'equilibri en la realitat.

Si volem una societat justa, hem de posar a l'abast de nenes i nens, d'homes i dones, les mateixes instal·lacions i els mateixos recursos, prestacions i condicions

Els mitjans de comunicació, i qui és CM en un club o entitat esportiva, tenen també un paper molt rellevant. Es tracta de donar el mateix tracte a esport masculí i esport femení, entrevistar amb les mateixes pautes una esportista dona o un esportista home. Per què li pregunten a una esportista dona si li és fàcil conciliar l’esport amb la parella o la família? Gosarien preguntar-li a un esportista home? No ho he vist mai. Una entrevista esportiva ha de centrar-se en els mèrits esportius, sense biaix de gènere. Un tractament informatiu de l’esport sense biaix i una difusió equilibrada d’esdeveniments esportius contribueixen a generar afició i seguiment en un i altre; no ens val l’excusa que hi ha poca afició o seguiment si no se’n fa ressò i difusió suficient. 

Els canvis han de venir de baix, des de la base, però també serà bo fer-los arribar des de dalt. Si les dones som el 50% de la societat, vulguem-ho ser també en la pràctica de l’esport, en la gestió esportiva, en clubs i entitats, en federacions... El repartiment de gènere és desigual segons l’esport de què es tracta, però qualsevol persona veu que en l’actualitat hi ha un clar biaix, en general. Fem-nos valer i fem-nos veure, ambdues coses són molt importants. Si volem una societat justa hem de posar a l’abast de nenes i nens, a l’abast d’homes i dones les mateixes instal·lacions, els mateixos recursos, les mateixes prestacions, les mateixes condicions.

Núria Pi, consellera d'ERC al districte de Gràcia