Sobre el plenari del dia 14 d'octubre

Il·lustració sobre l'edifici del Consolat
Il·lustració sobre l'edifici del Consolat | Josep Callejón

El Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca ja està acostumat a que les nostres demandes, projectes o peticions al Districte siguin obviades, negades i fins i tot no tingudes en compte o passades de llarg. I quan s’ha fet quelcom en el barri gairebé mai ens han consultat, simplement han fet la seva, pifiant-la la majoria de vegades i aplicant la seva ignorància sobre l’espai a tractar. Hi ha un bon grapat d’exemples i referiré alguns que si haguessin deixat a un costat la seva prepotència per consultar al nostre Grup, que encara que no presumim de saber-ho tot, podem assegurar que sabem molt més que ells. 

Començaré referint com va anar la restauració de la Font Rúbia: aquest indret des de que el nostre Grup, l’Associació de Veïns i algunes entitats més vam demanar aquesta restauració fins que ens van presentar el projecte van transcorre uns 18 anys. Aquesta font estava dintre d’un petit terreny particular entre els carrers Coll de Portell i Tirso, abandonat, fet servir com a abocador d’escombreries, pipican, cau de rates, producció d’humitats a les finques del costat... En aquesta ocasió, que va ser l'única, sí que ens van presentar un projecte i ens van consultar, i també ens van donar l’ocasió de fer algunes modificacions i millores que malauradament no van tenir en compte. 

També Can Carol i el Consolat van ser iniciatives del nostre Grup, i una quarantena d’entitats van donar suport al nostre projecte d’instal·lar el Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona al nostre barri, però aquest projecte ni tan sols es va tenir en compte a l’hora de presentar els concursos de projectes i d’idees. El destí d’aquests dos indrets: casals de barri un a 150 metres de l’altre. 

Demanem que ens obriu el camí presentant el projecte a l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat

A Can Carol van començar les obres i ja deu estar a punt d’acabar, però el Consolat segueix amb el seu procés de deteriorament i sense cap perspectiva tot i que el procés de molts anys va ser anterior al de Can Carol i només faltaria licitar l’obra. El veïnsi iveïnes de sobre el pont se senten discriminats per aquest tracte i la manca de serveis que reben del Districte des de sempre, però no donen explicacions acceptables. 

Primera prova pilot de Pressupostos Participatius: aquí vam veure la possibilitat de poder publicar un primer volum del nostre llibre Gent del nostre barri vista per la gent del nostre barri, del qual tenim mes de tres-cents articles, producte de les històries escrites pels veïns, amb més d’un miler de fotografies, dibuixos, il·lustracions, però a mida que anaven explicant com seria el desenvolupament vaig anant perdent entusiasme, no obstant vaig participar en les cinc sessions setmanals que es feien al centre del Coll – La Bruguera, en les quals el nostre llibre va sortir com el projecte cultural realitzable amb més possibilitats. 

Malauradament a les primeres votacions que es van fer a la Biblioteca Jaume Fuster el nostre projecte va estar totalment desprojectat. El nostre grup vam ser els primers en presentar a Decidim un projecte, el de Balet i Blay, i vam ser víctimes d’un altre discriminació: el barri d’ El Coll no hi entrava, vam perdre una ocasió d’or per donar a conèixer i preservar la vàlua d’aquest edifici com a mostra del patrimoni cultural i industrial del nostre barri. 

Passo directament al Plenari del dia 14 d’octubre, on ERC presentava un prec perquè l’Ajuntament adquirís l’edifici de Balet i Blay situat en el passeig de la Mare de Déu del Coll per instal·lar-hi el Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona i preservar el seu valor. Vaig empassar-me tot el plenari telemàticament, perquè aquest prec era l’últim, per sentir que es rebutjava, per manca de diners degut a la situació pandèmica. 

La meva reflexió i alhora la meva recriminació: Aquest projecte es massa gran i no es pot assumir amb el pressupost de districte. El que demanem es que ens obriu el camí i ens acompanyeu presentant el projecte a l’Ajuntament de Barcelona, Generalitat, i l’Estat. La vostra posició de negativismes privarà a la ciutat, a Catalunya i l’Estat de gaudir del millor Museu del Còmic del món. Crec que amb tres legislatures que portem demanant que se’ns escolti i se’ns tingui en compte, ja es hora de fer alguna cosa al respecte i donar als veïns i veïnes sortida a les seves reivindicacions i drets.

Josep Callejón, president del Grup d'Estudis Coll-Vallcarca i Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona