Recentment a la sala d’exposicions del Colegio de Médicos de A Coruña s’ha celebrat la mostra Miscelánea de la pintora Lola Chacón, que viu i treballa entre El Masnou i Barbens (Lleida), on ha presentat una seixantena de peces de diferents temàtiques dins del seu propi estil figuratiu. Aquesta exposició tenia com objectiu que els diners recaptats anessin destinats a la ONG de la qual l’artista és membre des de fa molts anys i ha viatjat arreu fent tasques de voluntariat. 

Chacón és una artista que pertany al Grupdart d’El Masnou i aquests darrers anys ha participat en el Concurs de Pintura del Passeig de Sant Joan, juntament amb altres membres del col·lectiu. Precisament un d’ells, la pintora Rosalia Ramentol, va guanyar el primer premi dins de la categoria general, l’any 2015, i del què en el seu moment en aquest diari vam fer-hi referència. El fet de que artistes provinents de diversos llocs de Catalunya participin en aquest concurs indica fins a quin punt la tasca de l’Associació de Veïns del Passeig de Sant Joan és ben lloable, sobretot  per la seva perseverança en buscar artistes arreu del país. 

A Miscelánea, l’artista s’endinsa en el medi natural a través del paisatge, principalment

Respecte a l’exposició Miscelánea, l’artista s’endinsa en el medi natural a través del paisatge, principalment, així com també amb la temàtica de la dona i una petita incursió en l’àmbit de l’abstracció. A la sèrie Arbres, l’únic protagonista és el propi arbre, ja que no apareix cap ésser humà, ni cap tipus d’element arquitectònic que faci endevinar la presència d’ell. Només hi ha una peça en la que sorgeix una mena de figura femenina que forma part del mateix arbre, com si es tractés d’una metamorfosi, que ens recorda d’alguna manera les escultures d’Apel·les Fenosa, qui fusionava el cos femení amb plantes i fulles. Els arbres quasi bé esquelètics estan inserits en un frondós bosc, on els seus troncs tenen una considerable altura. Aquesta circumstància permet que hi hagi un espai buit perquè pugui respirar el quadre, a més de donar més sensació de profunditat. 

Les flors també són un tema important per a l’artista, on sobresurten les tonalitats blaves, verdes i blanques dins d’un fons compositiu majoritàriament gris. Aquests cromatismes indiquen una obra agosarada i espontània, allunyada de qualsevol ordre estètic. Els motius florals conviuen amb l’ésser humà ja que formen part del seu entorn més proper. Quant a les marines, les mostra a vista d’ocell, on apareix el litoral mediterrani amb les seves platges. La sensació de moviment sorgeix  nítidament, degut a les ones que deixen l’escuma a prop de la riba, dibuixant una línia efímera al mar. La figura de la dona també té el seu protagonisme a l’exposició, on mostra una sèrie de dones africanes amb el seu turbant. Es tracta de representar una manera de viure d’una part d’Àfrica i ho fa des de la complicitat. Tanmateix, s’exhibeixen una sèrie d’obres abstractes, on el color, la matèria i el gest exterioritzen  la part més vitalista de l’artista. Aparentment evoquen paisatges indefinits que, probablement, van més enllà del nostre àmbit més proper, insinuant l’espai sideral.