Titanic

Em feia ressò fa pocs dies de la festassa del diari El Español al Casino de Madrid que va aplegar destacades personalitats de l’àmbit polític, econòmic i social. A totes elles se les coneix per la defensa de la justícia, de la democràcia i els valors de concòrdia i consens dels espanyols. Tots ells disposats en un elegant saló de luxe de grans llums de sostre, de biblioteca gòtica i cúpula de vidre. En diferents moments de l’acte s’identifica Florentino Pérez o Inés Arrimadas sense mascareta, l’assistència del ministre Salvador Illa o la presència d’oficials militars, de les jaquetes dels quals penjaven una col·lecció heràldica tal, que haguessin provocat una greu escoliosi a més d’un. 

El nivell de dignitat dels ciutadans és inversament proporcional a l’egoisme dels paràsits dels sistema

S’acomplissin o no les normes sanitàries, em pregunto perquè els nanos han de portar sis hores la mascareta a l’escola o s’han de tancar bars i restaurants o hem d’evitar cruelment tenir contacte amb els avis mentre aquesta elit es comporta amb la supèrbia, la hipocresia i la mentalitat colonial de la classe alta que viatjava al Titanic. D’aquella catàstrofe, les estadístiques documentades evidencien que el substrat de gent de classe alta que es va salvar era molt superior als passatgers de segona o de tercera classe. 

Quan el ministre Illa ens va demanar fer un esforç i restringir els contactes socials i familiars no seria raonable demanar-li exemplaritat pública? Quin lacai gosaria dir-li al capo del “palco del Bernabéu” que es posi la mascareta? I n’Arrimadas? Quan no escup catalanofòbia, escup Pablo Iglesias denunciant que en certa ocasió tampoc portava mascareta. I què dir dels militars? Tan vanitosos d’haver muntat tendes d’hospital de Playmobil com si fossin herois grecs, no se’ls pressuposa la més espartana de les exemplaritats? El nivell de dignitat dels ciutadans és inversament proporcional a l’egoisme dels paràsits dels sistema, l'única feina dels quals se’ls coneix és la de protegir la butxaca i la poltrona sense importar-los-hi si hi ha bots salvavides per a tothom o si n’hi ha que no han cobrat un euro d’ajuts socials per la pandèmia. Aquí, ara o al Titanic, sempre.