Al límit

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

Si estem fins al cony com Thelma i Louise no és perquè Fernando Simón hagi fet un comentari desafortunat sobre les infermeres. No crec que el director del Centre de Coordinació d'Emergències i Alertes Sanitàries volgués ferir la sensibilitat d'aquest col·lectiu, només s’estava deixant arrossegar per una matxirul·lada de broma com totes les que veiem, escoltem i suportem a la feina, a casa o al transport públic. Cada dia i des de sempre. I és curiós que ningú hagi dit res sobre la pregunta en qüestió, tothom esperava que el bo d’en Simón la pífies. 

És una matxirul·lada com totes les que veiem i suportem a tot arreu. Cada dia i des de sempre

El que és realment molest és que una part significativa de la classe política que es diu d’esquerres i que venia a canviar-ho tot no estigui fent polítiques amb perspectiva feminista. Però no del feminisme que defensa Ana Botín, sinó el que promou Barbijaputa des del seu podcast, un feminisme de classe teòric i conceptualitzat que pretén acabar amb l’opressió que pateixen les dones pel fet de ser dones en un sistema patriarcal en plena harmonia amb el capitalisme. I en canvi tenim una ministra cool que surt a les revistes de moda “femenina” i que és incapaç de definir què és ser dona. Que ha provocat una campanya terrible contra les feministes radicals; abans feminazis i ara trànsfobes. La violència verbal contra elles a les xarxes és implacable. En un espai on s’escupen insults és impossible el debat; perquè no hi pot haver-hi debat quan una part parteix d’un prejudici i s’hi nega a escoltar l’altra. En un espai suposadament segur veig una nova oportunitat per carregar contra les dones, el crim més gran de les quals ha estat dir que som dones i no persones menstruants (JK Rowling dixit), defensar l’abolició de la prostitució i de la pornografia. Doncs això, fins al cony.