Les casetes d'Encarnació i el seu futur

El futur de les casetes d'Encarnació, font de preocupació per a la plataforma Salvem l'Alzina
El futur de les casetes d'Encarnació, font de preocupació per a la plataforma Salvem l'Alzina | À.G.P.

En les darreres setmanes han aparegut als mitjans notícies i articles en referència a les finques del carrer Encarnació i el seu futur. Alhora, a les xarxes s'ha encès el debat sobre com n'és de legítima l’expropiació, si és més una compra a preu de mercat, si tot hauria de ser jardí, si són massa pisos o són pocs, si salvant l'alzina ja en teníem prou, si a veure si tirem a terra ja els murs... Així fins a l'infinit i més enllà. I tot plegat gairebé ha tapat coses que són força importants. 

I és que aviat farà dos anys que els veïns i veïnes del barri ens vam aplegar sota l’alzina per aturar el despropòsit que estava duent a terme la propietat, Encarnación Invest S.L. Érem i som una colla de persones (pre)okupats per aquest patrimoni natural i arquitectònic de Gràcia i per tant de totes. I sí: okupar amb k. Perquè tocava passar a l’acció i així ho vam fer. En aquella primera assemblea sota la pluja, ens vam prometre salvar-ho tot, que fos públic, autogestionat, que es convertís en un jardí obert i en un equipament útil per a tothom…

Amb el temps hem anat debatent, escoltant, compartint, aprenent, dins i fora de les assemblees, en xerrades, tallers, vermuts i reunions. Però l’objectiu és el mateix: volem un espai que sigui un referent mediambiental i sociocomunitari per a la ciutat, obert i sostenible. Un projecte respectuós amb el que hi havia a l'espai, abans que les accions de la propietat i les inaccions de les autoritats comencessin a destruir-lo: hi ha arbres centenaris talats que ja no reviuran, i l’interior de les casetes està destrossat. L’alzina continua dreta però encara cal vetllar perquè les obres no li afectin les arrels i la facin perillar, i perquè continuï rebent prou llum del sol. I amb el jardí abandonat s’està perdent un temps preciós. Sí podem lluitar encara per les façanes de les casetes, i perquè no perdin l’alçada i la planta originàries al primer embat. (860) 

Estem en un moment decisiu, on sou tots més benvinguts que mai. L'inici d'un procés que, entre totes, farem el més participatiu possible, i en el qual hi haurà petites i grans decisions a prendre

Amb el temps hem anat debatent, escoltant, compartint, aprenent, dins i fora de les assemblees, en xerrades, tallers, vermuts i reunions. Però l'objectiu és el mateix: volem un espai que sigui un referent mediambiental i sociocomunitari per a la ciutat, obert i sostenible. Un projecte respectuós amb el que hi ha i amb el que havia a l'espai, abans que les accions de la propietat i les inaccions de les autoritats comencessin a destruir-lo. En el que tenim ben presents els arbres centenaris que ja no hi són, i on ens trobaran defensant de l'amenaça persistent a les arrels, l’accés a la llum, i a les intervencions poc curoses amb façanes i  elements de valor de les casetes. (680) 

També un projecte atent a les necessitats del districte i les de la ciutat, tot i que som conscients que amb un sol projecte no es poden resoldre alhora totes les problemàtiques del barri. En l’(in)conscient col·lectiu tenim exemples de processos participatius i equipaments públics, amb resultats, tempos i implicacions ciutadanes diverses, com la Model, el Mercat de Sant Antoni, La Violeta, Vil·la Urània o la plaça de Carme Simó. I, en relació amb la problemàtica de l’habitatge, si mirem més lluny, tenim referents com el que s’ha fet a Berlín, a Viena o a Nova York dels quals podem aprendre moltes coses. 

Estem en un moment decisiu, on sou tots més benvinguts que mai. L’inici d’un procés que, entre totes, farem el més participatiu possible, i en el qual hi haurà petites i grans decisions a prendre. Treballarem en una taula de negociació amb el Districte, per iniciar l’obertura i l’autogestió i del jardí tan bon punt sigui públic, i per elaborar conjuntament el pla que permeti escollir quin equipament per al barri volem fer en les casetes. També per participar com a jurat en el concurs que decidirà qui i com durà a terme la seva construcció. I això, com sempre -o més que mai- ho farem juntes. Entre totes. Seguim?

Plataforma Salvem l'Alzina