Les guerres de Perucho
Despenjo el telèfon i em demanen una reserva per visitar al refugi de Diamant. Són dos adults i dos nens. Pregunto l’edat: setze i disset anys. Disset anys... És l’edat de la lleva mobilitzada per anar a lluitar contra l’exèrcit franquista el 28 d’abril de 1938, la del Biberó. A Gràcia foren reclutats una munió de criatures, entre elles el meu pare, Rafael Contel, i Joan Perucho, de professió jutge, que se’l recordarà sobretot com a insigne novel·lista, poeta i crític d’art. Aquests biberons, després d’una curta instrucció foren traslladats al front del Segre, on acabats d’arribar, molts d’ells deixaren la vida en els primers combats.
Joan Perucho, arran d’un tifus, fou ingressat a l’hospital militar de Barcelona, on s'hi va passar un temps. Ja recuperat, fou destinat a la bateria antiaèria del turó de la Rovira, una posició fortificada amb blocs de ciment armat i amb una visió de 360 graus sobre la ciutat, on va desenvolupar diferents feines subalternes els darrers mesos de la guerra. El 26 d’abril, poc abans de l’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona i mentre els servidors de la posició artillera començaven les tasques de replegament, Perucho va ser abordat per un comandament que va preguntar si era veí de la plaça, donant una resposta afirmativa, el seu superior el va convidar a anar-se’n cap a casa. Dit i fet, salta com una llebre i mentre corria es va anar despullant, arribant a casa seva a Ramon y Cajal amb Torrent de l’Olla en calçotets i samarreta malgrat l’hivern.
Les guerres de Perucho són les peripècies d'un jove, un biberó que va viure el conflicte des de dues parts
Pocs dies després de l’entrada dels franquistes a la ciutat, aquests feren una mobilització entre els joves que també afecta els anomenats biberó. Acompanyat dels seus pares, Perucho tornar a incorporar-se a l’exèrcit, en aquesta ocasió en el mal dit Nacional. Fou traslladat en uns vagons de càrrega gairebé com a bestiar fins a la caserna de San Quintin de Valladolid. Poc temps després l’integraren en una columna de l’exèrcit amb un destí incert. El viatge el va portar a Barcelona, on l’embarcaren secretament amb destí a Mallorca, on s'hi va estar alguns dies en la desapareguda caserna des quarter de Sant Pere.
Embarcat de nou en secret, va formar part del contingent que va sortir de Mallorca per conquerir l’illa de Menorca; un territori segon s’explicava fortament defensat per la fortalesa de la Mola i els seus canons. Malgrat tot, la terrible batalla no es va produir perquè en arribar la força expedicionària davant de l’objectiu, la bandera republicana va ser arriada i per tant Maó es rendia. Acabada la guerra, Perucho va ser destinat a Menorca.
Les guerres de Perucho són les peripècies d’un jove, un nen gran, un biberó que va haver de viure el conflicte des de les dues parts, amb situacions difícils i un futur incert. Afortunadament se’n va sortir.