Viure en soledat

La pandèmia no ha fet més que agreujar el problema social de la soledat no volguda
La pandèmia no ha fet més que agreujar el problema social de la soledat no volguda | À.G.P.

A la ciutat de Barcelona hi ha més de 200.000 persones que viuen soles, de les quals 90.000 són gent gran (la majoria, dones). Aquesta realitat ha anat augmentant en els darrers anys  i ens posa davant el mirall de la problemàtica que suposa la solitud no desitjada. 

Viure sol és una opció per a moltes persones, que prefereixen gaudir de la seva intimitat sense compartir-la amb ningú. Sobre això, res a dir. Però per a moltes altres persones, especialment quan arriben a la vellesa, aquesta situació es pot convertir en un problema que incideix directament en la seva qualitat de vida o, fins i tot, els pot fer caure en la marginació social. 

Però la solitud no desitjada no és només cosa de persones grans. També és molt present entre les generacions joves. Aquí ens trobem en la contradicció de què milers de joves se senten sols mentre a la vegada viuen en un món hiperconnectat. Les noves tecnologies ens ofereixen el gran paradigma d’aquesta dicotomia: per un costat són una eina fantàstica per posar persones en contacte, com molts avis i àvies han pogut comprovar durant el confinament, però per un altre poden fomentar l’aïllament més absolut de l’entorn més proper.
La pandèmia no ha fet més que agreujar el problema social de la soledat no volguda, conseqüència en bona part d’un model de societat moderna on predomina l’individualisme i on ha anat perdent força l’estima cap a la nostra gent gran. 

Tenim la responsabilitat, com a societat, de fer front a aquest fenomen, dedicant-hi l'atenció i l'empatia necessària

Tenim la responsabilitat, com a societat, de fer front a aquest fenomen, dedicant-hi l’atenció i l’empatia necessàries. A la nostra ciutat comptem amb entitats que fan una magnífica feina en aquest terreny (i aquí voldria tenir un reconeixement especial a Amics de la Gent Gran, ubicada al barri del Grassot i amb 33 anys de trajectòria) i amb milers de voluntaris i voluntàries que dediquen part del seu temps a fer companyia a persones que es troben soles. Comptem també amb una xarxa de casals i espais municipals de gent gran, amb excel·lents professionals que treballen en aquest àmbit, i amb una àmplia gamma de programes i serveis dedicats a aquest col·lectiu de població. 

Des de l’Ajuntament volem seguir aprofundint en el nostre treball per combatre aquesta solitud no desitjada, amb més recursos i noves estratègies. Com a exemple, les dues últimes mesures. Acabem de posar en marxa la web Barcelona contra la soledat, on recollim totes les eines, dades i serveis disponibles, i hem creat un Consell Assessor Científic per reflexionar i intercanviar coneixements en aquesta matèria, aquestes accions s’inclouen dins de la futura estratègia de lluita contra la soledat. 

Barcelona, ciutat oberta, cosmopolita i capdavantera, se la juga en la seva capacitat per no deixar ningú enrere, en teixir una xarxa de recursos que permeti pal·liar en la mesura del possible qualsevol racó de soledat no volguda. A més de l’impacte sanitari i econòmic, la Covid-19 també ens deixarà seqüeles emocionals que haurem de saber abordar, l’Ajuntament hi està esmerçant recursos, però també us demanem la vostra col·laboració.

Mercè Saltor, consellera de Gent Gran del Districte de Gràcia