La cultura és perillosa

Estic convençuda que això és el que pensen els responsables de prohibicions, recomanacions i subvencions. La cultura sempre ha sigut, amb algunes excepcions, la ventafocs del país. Per molt que es parli d’indústries culturals, la majoria de treballadors i alguns empresaris d’aquest sector sempre han trobat tota mena de dificultats per tirar endavant la seva feina i els seus projectes. Conec molts creadors que, si es posen malalts, no poden demanar cap baixa laboral i no cobren. I per poder treballar moltes vegades han de rebaixar els seus honoraris. Costa viure de la cultura i la majoria no pot. També és dificilíssim estalviar quatre duros per quan vagin mal dades, com ara. Als treballadors de la cultura moltes vegades se’ls ha demanat que treballin gratis. A quin altre sector s’ha demanat una cosa així? Com és que al món cultural se’ls pot proposar aquesta desconsideració? Doncs perquè resulta que als artistes els agrada el que fan i han apostat per una vida austera i tirar endavant la seva professió. D’aquí ve aquella frase “treballar per amor a l’art”, que traduïda en paraules terrenals vol dir sense cobrar. 

Perquè ens emociona, ens fa pensar, reflexionar i desperta la nostra ment crítica

La cultura és perillosa perquè ens emociona, ens fa pensar, reflexionar i desperta la nostra ment crítica. Diuen alguns neurocientífics que es pot sobreviure sense la raó però que no podem sobreviure sense les emocions. La cultura ens manté vitals, ens fa riure, plorar, ballar, somiar... i ajuda a replantejar-nos què fem, en quin món vivim i cap on anem. Això és molt perillós, oi? En aquests moments no hi ha cultura en viu, només oferiments telemàtics per a continuar malvivint. L’objectiu és rematar el món cultural? Doncs això no hauria de passar perquè per a molts de nosaltres la cultura és essencial.