Crisi sanitària i mercat laboral

Si voleu publicar les vostres cartes en aquesta secció, envieu-nos un correu electrònic a redaccio@independent.cat

Després de mesos convivint amb aquesta crisi, el que em queda més clar no és que ens en sortirem o en sortirem millors persones o una societat millor (sort que això es diu cada cop menys), sinó que la fragilitat del nostre sistema està més en evidència que mai. La precarietat del mercat laboral és més que visible quan, ara que les escoles estan en funcionament i està més que demostrat que no són un problema de salut, les famílies tenen la necessitat de compatibilitzar la cura dels més petits amb la feina, en casos de confinament, que no significa que la criatura estigui malalta. En el nostre cas, de moment han confinat la nostra filla un cop per un cas de positiu a la classe, i per tant, la seva germana petita també ha hagut de quedar-se confinada fins que el resultat de la PCR ha donat negatiu. Quan abans es posaven malalts i no podien anar a l’escola també era tota una odissea quedar-se a casa amb ells si un dels dos no és funcionari i té una situació laboral més segura. Amb tan poca cultura de la salut i tanta precarietat laboral, no era d’estranyar que qui més o qui menys li donés un antitèrmic al nen i el portés a l’escola; millor això que perdre la feina. Està molt bé que el president de la Generalitat demanés en el seu dia al govern espanyol que pensés quins ajuts o recursos tindrien les famílies quan els seus fills haguessin de confinar-se. També estaria bé que es preocupessin per portar a terme polítiques laborals i econòmiques més justes i equitatives. I no les que col·lapsen la web... O la loteria dels autònoms.

Alícia M.