Nadal en pandèmia

Periodista i Guionista

@ernestcauhe

El 25 de desembre, zoom, zoom, zoom. Hi ha nervis a la familia. El Nadal familiar és l’única cita ineludible del calendari anual. Qui no apareix és criticat per poc seriós, per tenir alterat l’ordre de prioritats, per una escala de valors desfigurada. No hi ha cap excusa que valgui, excepte la greu malaltia. N’hi ha que per no comparèixer algun any han perdut l’aguinaldo. Així que sempre, per caliu familiar o per amor a la pesseta, tothom bonament s’hi presenta. Excepte el tiet díscol, que no se sap mai si ha de tenir o no un plat a taula. 

A pocs dies de la data, la que mana de veritat, la que el dia 1 de gener en farà 99, decreta l’estat d’emergència: “aquest any, tot igual”

Aquest any, una tieta ha fugit a Portugal enmig de la pandèmia. Del tiet díscol es tem que es presenti sense mascareta com ho va fer setmanes enrera a l’hospital amb l’àvia. Els altres dos germans, amb sengles enfisemes pulmonars, tindrien una bona entrevista per a la pel·lícula del 2020 en pandèmia. La trobada matinal dels poemes, amb ben bé 50 persones serà del tot una activitat il·legal. Què dir del posterior pica-pica? Si és difícil dir a Salvat-Papasseït o Joana Raspall amb mascareta, imagina’t empassar la patata i l’oliveta. La jove amanaça amb no presentar-se a tal ritual d’inconsciència, malgrat que ningú ha gosat convocar-lo encara. Hi ha qui planifica un test d’antígen a la porta. I si l’any que ve ja no hi és el tiet gran o la tieta? Els nets i besnets temen la pèrdua econòmica d’un Nadal sense pujar dalt de la cadira. I els pares consideren responsablement que aquest any no toca. Però en el fons, el dol és tan gran des de la mort d’ella en plena desfeta, que tots ho necessiten. Ni un funeral han pogut donar-li. Ni una vetlla. La cosina va escapar-se per acomiadar-se’n a l’hospital però li van barrar el pas a la porta. No ho ha dit encara a ningú, perquè el mal, de tan endins, li crema. 

 A pocs dies de la data, la que mana de veritat, la que el dia 1 de gener en farà 99, decreta l’estat d’emergència: “aquest any, tot igual” anuncia impassible, i continua endreçant les cintes super 8 dels anys quaranta.