La  Fundació Felícia Fuster (Camps i Fabrés, 3 baixos) continua amb la seva tasca de mostrar el treball de diferents artistes, tant a nivell individual com col·lectiu. En aquesta ocasió es tracta de No m’esborro, on a través d’una vintena d’obres, la majoria incloses en el terreny conceptual, es mostren les obres de set artistes, totes elles dones: Núria Rossell, T. San José, Susana Gutiérrez, Sonia Ruiz de Arkaute, Mercè Soler, Kati Riquelme i Anna McNeil, sent la comissària l’artista multidisciplinar, fotògrafa i curadora independent Susana Gutiérrez, que també és la responsable de Nidart Centre d’Art Contemporani de Santa Maria de Palautordera, que ha organitzat aquesta mostra juntament amb la Fundació Felícia Fuster. 

L’obra poètica i artística de Felícia Fuster ha unit el treball d’aquestes set artistes

Aquesta exposició enllaçarà amb el centenari del naixement de la poeta, artista i traductora Felícia Fuster (Barcelona, 1921-París, 2012) que es celebrarà l’any que ve com homenatge a la seva trajectòria a través de diversos actes. Per a Gràcia és important disposar d’un espai d’aquestes característiques, ja que la Fundació, a banda d’oferir l’obra poètica i plàstica de Fuster, també contribueix a ajudar a les persones sense mitjans econòmics a la divulgació del català fora del país i, sobretot, a impulsar la creativitat artística. Actualment la Fundació té un fons d’aproximadament 500 peces: pintures, gravats, escultures, manuscrits, vidre, objectes, llibres i edicions d’artista i la seva obra literària. 

El tema que ha unit el treball d’aquestes artistes es mou entorn a l’obra poètica i artística de Fuster, a través de dialogar i cercar “l’essència i sintetitzant, tal com ella fa en els seus poemes”. En totes les peces la paraula, o sigui el metallenguatge, és evident, permetent la fusió entre la poesia i la plàstica. Veiem obres on la natura hi és present, com uns arbrets amb branques seques damunt d’una cadira de T. San José; unes fotografies impreses sobre paper japonès de Susana Gutiérrez, on en una  d’elles apareix el rostre de Felicia Fuster mig enterrat a la sorra; d’Anna McNeil hi ha dues pintures i una sèrie de dibuixos, on la figura de la dona és la protagonista. Hi ha una escultura de Kati Riquelme feta en gasa que demostra la fragilitat d’un cos incorpori. La peça més conceptual de totes és la de Mercè Soler, on mostra un paper que sorgeix de la paret i que s’estén per terra on hi ha una sèrie de caràcters dels que no sabem el seu significat. Respecte a Núria Rossell, exposa llibres d’artista dels que ha arrancat les pàgines. En canvi l’interior de les cobertes está pintat. I finalment, Sonia Ruiz de Arkaute presenta una instal·lació que recorda els nius d’ocell que estan penjats a la paret, on utilitza diversos materials com el metall, la corda, la resina i la plata.