Cansament: cal mirar al futur

Una imatge del passat Terrassa-Europa de lliga
Una imatge del passat Terrassa-Europa de lliga | Àngel Garreta

[Reflexions al voltant de l’article de Victor Martínez publicat a l’Independent el 6 de novembre de 2020]

La reiteració de fal·làcies per tal de justificar els dèficits de la pròpia gestió, la continua imputació de responsabilitats per la suposada mala gestió del seus antecessors, però alhora posant en valor superlatiu l’èxit de la seva, és una practica d’un model de lideratge que prioritzat l’interès individual sobre el de la institució, sense importar el més mínim els procediments a utilitzar per aconseguir els seus objectius. Malauradament són pràctiques que veiem amb massa freqüència entre líders polítics i socials d’una determinada ideologia.

Una gestió basada en l’enfrontament, la discriminació, el sectarisme i el menyspreu no és integradora, genera desafecció, empobriment general i, per tant, dificulta el creixement de les institucions a curt i a llarg termini. Els atacs no fonamentats, la reiteració en la informació no veraç, la regressió del fair play amb els exdirectius del club i el populisme exempt de contingut no contribueixen a rebaixar la tensió i no són pràctiques afavoridores de la convivència. Són comportament sectaris que poden arribar a generar desafecció i polarització del club i, en definitiva, empobriment.

Atribuir-se permanentment la infal·libilitat en la gestió, no admetre l’error i no demanar disculpes per determinats comportament discriminadors i decisions preses amb dubtosa legalitat, no contribueix a apropar a totes les persones que pertanyen a una mateixa institució a l’assoliment d’un objectiu comú. Admetre que equivocar-se és condició humana i reconeix-ho és una font d’aprenentatge i una pràctica pròpia de lideratges transformacionals positius.

Estem davant d’una oportunitat per frenar la polarització i de no córrer el risc de generar una fractura que arribi a ser significativa

El futur es construeix a partir del passat. De fet es continua gestionant les innovacions generades pels anterior gestors del club. És hora de deixar de banda un relat argumentari construït artificialment, exagerant o descontextualitzant determinats fets i obviant determinats èxits del passat recent per donar pas a un clima positiu de normalitat; intentar permanentment invisibilitzar una gestió anterior amb èxits i amb errors, compromesa amb el club des de fa moltes temporades i on alguns dels seus protagonistes han estat una peça clau en la salvació del club en un determinat moment; el negacionisme d’uns enfront de la magnificació dels altres; el veto a determinats socis; la manca de comunicació sobre determinats àmbits del club no és la millor targeta de presentació. Però encara estem a temps de corregir-les perquè tots tenim el mateix objectiu: fer créixer el club i situar-lo en el lloc que li correspon. Indubtablement està en mans dels candidats a president, també de l’aspirant a la reelecció, canviar i no generar aquestes dinàmiques i centrar els debats en propostes innovadores. El passat sempre és font d’aprenentatge quan es fa una lectura critica intel·ligent. Estem davant d’una oportunitat per frenar la polarització i de no córrer el risc de generar una fractura que arribi a ser significativa. Ningú és imprescindible però tots i totes en un club són necessaris. La institució serà més gran si tots ens sentim protagonistes en el mateix equip. El context actual ens demana a tots i totes un esforç integrador. Jo m’apunto a aquesta cultura. Estic molt cansat de l’altre relat. Aquest ja esta envellit i fins i tot descatalogat. El vostre èxit serà sempre l’èxit de tot l’europeisme.

Arturo Ramírez, soci 112 del Club Esportiu Europa