Vall de llàgrimes

Periodista. Journaliste, Itonai

@lluisbou

Valley of Tears (Vall de llàgrimes) és una magnífica sèrie d’HBO sobre la Guerra del Yom Kippur, de to antimilitarista i basada en històries reals. Tal com és habitual en els autors jueus, la sèrie fa una lectura lateral de l’atac que van protagonitzar Síria i Egipte contra Israel el 1973. No és una sèrie èpica, ni tampoc historicista, sinó que se centra en les reaccions humanes i la inhumanitat de la guerra. El títol, referència bíblica popularitzada en el Salve Regina, hi pesa com una llosa del destí. I aquest esclata com una magrana, en un moment de fortes tensions socials que es polaritzaven entre asquenazites (jueus procedents del centre i Est d’Europa que copaven la direcció del país) i mizrahim (jueus procedents de països àrabs, molts d’ells habitants de les noves localitats construïdes per Ben Gurion al sud). Síria i Egipte van decidir atacar el dia del Yom Kippur (el Dia del Perdó) perquè esperaven tenir més possibilitats en ser una jornada on a Israel tot queda aturat. La sèrie mostra hores abans de començar la guerra com els soldats jueus preguen i fan dejuni, mentre al seu costat els àrabs israelians -s'entén que cristians orientals- s’esperen que acabin. L’idioma comú de tots ells és l’hebreu, però els soldats àrabs israelians parlen en el seu idioma entre ells. 

No és una sèrie èpica ni historicista, sinó que se centra en les reaccions humanes a la guerra

Tot això, però, només és el ciclorama de fons. La pintura a primer terme és l’absurditat, la sordidesa, la bogeria de la guerra, amb un tractament visual que ho fa viure a l’espectador. El contrapunt només és un jove analista del servei d’intel·ligència, amb espectre autista o asperger, com diuen que són molts dels qui treballen en aquest servei a Israel, a causa de la facilitat per captar patrons d’activitat. La sèrie té un fort contingut psicològic, i mostra per què Israel va guanyar la guerra. Però això ho haureu de veure.