Carta a les Reines

Benvolgudes Reines, 

Com a republicà-marxista-lennonista (vessant Groucho-Beatles) que soc, no crec en reis ni en reines. Però com tot a la vida necessitem dels relats tant com l’oxígen que respirem i ja posats voldria expressar aquí una queixa. Els vostres col·legues, els reis, no atenen cap dels meus desitjos. Mai obtinc resposta d’ells ni en espai ni en temps ni tampoc per hangout. Aquest any ni tan sols es mouran de la seva cadira de la residència oriental d’Abu Dabi. La cua de queixes com la meva és més llarga que la cua de l’estrella d’Orient i és que una tal Agència Tributària li reclama molts bitllets del joc del Monopoly que no hauria compartit amb molts nens i nenes. Molts d’aquests nanos malviuen a pocs quilòmetres dels reis morint per culpa d’armes i guerres conseqüència dels tripijocs del reialme relacionats amb els diners del citat Monopoly. 

Em queixo perquè estic ja cansat dels privilegis de molts i que facin el buit al reclam cada cop major de més ciutadans

Sembla ser que el govern més progressista de tota la història ha cregut convenient pujar el pressupost d’armes i la indústria militar i molts dels seus votants s’han sentit alleujats pensant en que l’oposició hagués apujat encara més els diners per fabricar les tan necessàries armes. Tot plegat s’escampa a totes les esferes socials on visualitzem un ring amb una conjura d’imbècils barallant-se per el nonsense més extrem: “el català posa en perill d’extinció el castellà a Catalunya” o “els culpables de l’incendi a la nau de Badalona son els propis immigrants que son uns delinqüents” o “la proliferació de mandales a l’asfalt de Barcelona com a divertiment ideològic”. 

Mica en mica l'estupidesa, la desigualtat, la violència i l’egoisme semblen més arrelats que mai. I em queixo perquè estic ja cansat dels privilegis de molts i que facin el buit al reclam cada cop major de més ciutadans: tolerància, solidaritat, igualtat d’oportunitats, sostenibilitat, fi de les discriminacions. 

No crec en reialmes, però vostès reines -simbòlicament o no- estan més al costat dels oprimits i la resistència. Actuïn. Sou l'última esperança.