Tres Lliris: punts de trobada

Cartell de la campanya 'Ens hi va la Vila', del casal popular Tres Lliris
Cartell de la campanya 'Ens hi va la Vila', del casal popular Tres Lliris | À.G.P.

Després d’una llarga reivindicació perquè la Vila tingués un espai juvenil obert al veïnat, i la conseqüent ocupació de l’antiga comissaria de Nil Fabra el 2015, el Districte de Gràcia va cedir l’espai a l’Associació Joves de Gràcia per a la seva gestió el 2017. La nostra voluntat era llavors i segueix sent avui que el jovent tingui un local per desenvolupar les seves activitats de manera autogestionada.

Ara bé, quan el teixit veïnal o associatiu gestiona locals públics establim uns objectius compartits per garantir que la funció pública del mateix no desaparegui. En primer lloc, les activitats han de tenir un retorn al barri, no poden esdevenir llocs privatius. També s’ha de garantir d'una bona convivència amb els veïns i les veïnes. I l’activitat ha d’estar normalitzada, és a dir, disposar de la llicència d’activitat corresponent.

La resposta per part del jovent fa tres anys va ser que aquests objectius, així com altres, formaven part del projecte que volien impulsar, i sota aquest marc es va signar una cessió d’ús per quatre anys prorrogable. Cal preguntar-nos si segueixen vigents aquests objectius.

Si bé el projecte ha fet grans avenços en molts sentits, aquesta voluntat expressada no ha acabat de funcionar

Si bé el projecte ha fet grans avenços en molts sentits, aquesta voluntat expressada no ha acabat de funcionar. En els darrers anys s’han anat acumulant diferents queixes del veïnat per molèsties ocasionades pel soroll. Denúncies que han fet arribar a la Síndica i a la Fiscalia. Ens hem assegut en diferents ocasions a parlar amb els i les joves per recordar que no podem confrontar una activitat juvenil amb el dret al descans del veïnat.

D'altra banda, si el que es volia era autogestionar un espai públic cedit per l’Ajuntament s’havia de complir amb la normativa existent, és a dir, tenir llicència d’activitat. La llicència no és res més que formalitzar els drets i deures d’un particular o col·lectiu a fer unes determinades activitats davant de tercers, també davant l’Ajuntament. En cap cas, és una imposició o institucionalització i, ni molt menys restringeix la capacitat d’autogestió, que en cap moment hem qüestionat. Tot el contrari, és un reconeixement a l’autonomia però també una assumpció de responsabilitats.

Crec que ens toca tornar a fer-nos la pregunta que ens vam fer el 2017: volem que el jovent de Gràcia autogestioni un local públic cedit per l’Ajuntament, que garanteixi el descans veïnal i el retorn al barri?

Yusef Quadura, conseller de govern de BComú