Pi i Margall, no derrotisme

L'avinguda Pi i Margall, al pas de vianants amb el carrer Hipòlit Lázaro
L'avinguda Pi i Margall, al pas de vianants amb el carrer Hipòlit Lázaro | À.G.P.

Si voleu publicar les vostres cartes en aquesta secció, envieu-nos un correu electrònic a redaccio@independent.cat

Sóc el Marc Vilà, veí de Camp d'En Grassot, i vaig llegir els dos articles recents sobre les obres del carrer Pi i Margall, els quals volia comentar amb vosaltres. Primer els hi vull donar les gràcies per la labor d'escriure i publicar l'Independent de Gràcia.

Els contacto simplement per entendre la seva posició respecte a la reforma del carrer, ja que en el primer article la última frase de "per demanar que no quedi", doncs em sembla força derrotista enviar aquest missatge a la gent del barri. La gent té dret en pensar a tenir una avinguda com la de Mistral (la qual fiquen d'exemple en el seu article), i la de poder disfrutar d'un carrer sense cotxes, amb més verd i espai pel vianant. El despatx d'arquitectes que porta la redacció del projecte advoca per un carrer quasi peatonal, ja que té sentit aprofitar una avinguda gegant amb tan poc trànsit com el carrer Pi i Margall. El carrer té l'oportunitat de convertir-se en un eix social i econòmic pel barri. On la gent i les famílies del barri puguin disfrutar de l'aire lliure, sense por a cotxes o motos, amb verdor, amb ocells, etc. Es podrien dur a terme activitats culturals, socials, mercat al carrer, etc. Infinitat de possiblitats. El diari de referència de Gràcia hauria d'intentar que els somnis de la gent del barri es puguin fer realitat, i ajudar a la causa, no enviar missatges derrotistes com si el que es demanés fos una quimera, quan des del meu punt de vista em sembla el mínim que es pot demanar veient els moments que estem vivint. Dit això, sembla que no hi ha la suficient voluntat política al districte per fer d'això una realitat, ja que tot comença i acaba amb la Vila de Gràcia, i la resta de temes semblen secundaris. Pi i Margall pot ser un referent, un abans i un després, un exemple del que es pot esperar amb la transformació de l'Eixample. La Covid ens ha fet veure les deficiències extremes que Barcelona té com a ciutat i en concret en el nostre districte de Gràcia, on el verd i els espais amples manquen. L'eslogan dels caps de setmana podria ser per sempre, i per això els hi demano que aboguin per guanyar els carrers de nou! És una oportunitat única i ho hem d'aprofitar.

Marc Vilà