Ala galeria H2O (Verdi, 152) es presenta l’exposició Happy accidents de l’artista multidisciplinar Enric Mauri (Cardedeu, 1957), co-comissariada per Gabriel Virgilio Luciani i el propi artista, on s’exhibeixen una sèrie d’instal·lacions que fan referència a la bogeria dins d’un entorn minimalista, conceptual i art povera, on reflexiona sobre aspectes de la vida quotidiana en un moment delicat com és l’actual condicionat per la pandèmia. Mauri posseeix una extensa trajectòria en diferents camps artístics com són l’escultura, la pintura, el dibuix, el vídeo, la performance i la instal·lació, gràcies a més de quatre dècades d’activitat creativa. Ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives en galeries, centres culturals, museus i fires nacionals i internacionals. A més té obra en espais públics a Barcelona. Ha creat revistes i espais d’art, així com  ha realitzat tasques de comissariat, principalment cicles d’art contemporani.

La majoria de les obres s'han creat a partir d'objectes del carrer

L’exposició consta de set peces, totes elles realitzades enguany. La majoria de les obres s’han creat a partir d’objectes trobats al carrer o bé que li han estat donats. Encara que a priori sembli que totes les obres no tinguin relació entre elles, no és ben bé cert, ja que fan referència a la idea de l’absurd i de l’inexplicable. Per això la primera peça que es troba el públic són unes senyals de trànsit disposades aleatòriament a mode d’escultura, unides per un trípode i al mig apareix una escopeta. El motiu pel qual l’artista concep aquesta escultura és el de preguntar-se quin ús van tenir aquestes senyals durant el confinament. És obvi que en aquells mesos no tenien el mateix que en l’actualitat. Això el va portar a reflexionar sobre una situació tan excepcional com va ser que s’aturés pràcticament la mobilitat urbana.

També hi ha una peça on apareix una canya de bambú recolzada a la paret que fa de suport d’una guitarra, i a sota d’ella  hi ha una màscara que representa al personatge del còmic americà del Joker,  i a al seu costat hi ha un cavall i la seva cria de joguet que està mamant. En conjunt són una sèrie d’objectes que no tenen relació entre ells, en canvi Enric Mauri sí que els vincula, ja que li evoquen records de joventut.

Una altra instal·lació singular és un grup de canyes entrellaçades  com si fos un hort on a terra hi ha uns blocs de ciment dins d’uns envasos de bric. Aquesta obra ha estat construïda juntament amb l’artista Nathalie Rey. És com portar el camp a la ciutat, o el que és el mateix, la natura adquireix protagonisme a l’espai urbà. Hi ha una videoinstal·lació a partir d’un mirall i uns vídeos on es veu a l’artista dibuixant en el seu taller, mentre en un monitort apareixen diverses imatges en moviment que fan referència al món del pop.