Dia de Reis

Terapeuta familiar Gestalt i PNL

@ClaraDarder

La culminació de les vacances s’acaba amb el matí de Reis. Tots els adults de les cases, la nit anterior, treballem de valent per deixar-ho tot preparat per fer contents als nostres petits. I quan surt el sol, tots fem carreres esparverats camí del menjador per trobar-nos els regals. Ulls brillants, somriure d’orella a orella, i els dits ben estirats per trencar caixes i papers d’embolicar amb els múltiples presents. ¡Què maco és ser petit el dia de Reis! I nosaltres els adults? Fruïm tant com els petits? Ho fem per què ells estan contents o per què encara ens queda un infant dintre nostre? Ara anem vestits de grans, ens creiem seriosos, estem rígids, i ens costa expressar les nostres emocions. La societat, la feina, les responsabilitats, la maduresa ens van encarcarant al llarg dels anys. El matí de Reis però ens desprenem de tota aquest cuirassa per seure de nou al terra del menjador i obrir aquella espontaneïtat amagada que encara ens queda. Parlant amb naturalitat de les petjades de camell que hi ha al balcó, o l’aigua que s’han begut els tres reis, o “jo volia trobar-los, mama”.

-A tu et portaven regals quan eres petita? -Si, filla. A quin rei li vols donar la carta? Quin t’agrada més?-El rei ros i el blanc porten corona i tenen molta panxa, i el rei negre porta turbant i està molt prim. Oi que si, mama?-Ostres si, no m’hi havia fixat, bonica.

La societat, la feina, les responsabilitats, la maduresa ens van encarcarant al llarg dels anys

Per a mi poden ser foteses però per a ella la diferència entre els reis sembla que és molt important. I jo m’amollo amb la innocència infantil que queda dintre meu i amb la il·lusió que recupero per veure-la feliç. És llavors quan me n’adono que haig d’exercitar i mimar aquesta innocència perduda que he anat malmetent sense voler però que en els ulls de la meva filla la torno a recuperar. I miro a altres pares i mares que fan cua per deixar la carta als tres mags i penso: potser el món seria més senzill i llaminer si deixéssim brollar l'infant que portem tots dintre. M’ho he posat com a deures emocionals d’aquest any, ser més espontània, més assilvestrada i feliç, recuperant la mirada innocent de l'infant que encara conservo, i que la meva filla em recorda que tenia massa amagada. I vosaltres, encara manteniu la innocència del vostre infant interior?