Lucía Etxebarría

Redactora en cap de L'independent de Gràcia

@s_manzanera

No et penso votar mai, Irene Montero. Ni encara que ho pogués fer, ho faria. Ni a cap representanta teva aquí o arreu, ni tampoc a cap dels palmeros que et ronden a cada moment a Twitter. Tampoc a progres posmoderns que es pensen que saben molt més de feminisme que les dones, com és Alberto Garzón, que va fer fora a Lidia Falcón, presidenta del Partit Feminista “per reaccionària”; o sigui, per no estar d’acord amb la llei trans que està preparant Unidas Podemos. De res ha valgut que sigui un referent de la lluita feminista, ella, tota la vida enfrontant-se a cavernícoles ara ha perdut el respecte a casa seva. 

En comptes d'aplaudir la humiliació cap a una dona, podia haver obert un dels seus llibres

I jo que pensava que el govern que anava a canviar-ho tot volia obrir debats i defensar les idees amb arguments i no amb la violència que fan servir a les xarxes. Venien disposats a millorar les condicions de vida de la majoria de les dones, però es veu que primer era fonamental canviar el nom de "Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades" a "Instituto de las Mujeres". Simone de Beauvoir, que segur que s'ho mira tot des d'allà on sigui, ho anotaria a la llista de victòries feministes. És per fer-se un fart de riure si  no fos un drama tot plegat. Qui no deu haver rigut gens ni mica aquest final d'any haurà estat Lucía Etxebarría. Sí semblava molt contenta Montero quan el col·lectiu COGAM li va atorgar el premi "Ladrillo" per "terfa". En comptes d'aplaudir la humiliació cap a una altra dona, el millor que pot fer la ministra és obrir el seu darrer llibre, Mujeres Extraordinarias, que l'escriptora ha autoeditat, promocionat, distribuït i defensat. Ets una gran, Lucía.