Trumpada

És molt dur arribar a certa edat i assabentar-se que Buffalo Bill (boomers, consulteu Viquipèdia) era fatxa. El freak simpatitzant de Donald Trump que va anar a assaltar al Capitoli amb el tors nu, només cobert per una pell animal i una cornamenta digna d’un Borbó qualsevol. Jo el tenia vist, en versió retro, en algun còmic antic i l’havia seguit en algun western. Sempre vestit amb  les pells que caçava, amb un aire aventurer, de viure al dia, sempre feliç, en contacte permanent amb la naturalesa i combatent els malvats indis que arrencaven cabelleres. El món dels westerns era un món perfecte, de bons i dolents, on sempre guanyaven els bons, els colonitzadors, per damunt dels colonitzats, els indis. 

De trumpisme també en tenim a Europa, més o menys camuflat en diverses ideologies

Però ara el guió ha canviat. Ara el món ha vist que hi ha una cara B del somni americà, frustrada, deprimida, que ha optat pel totalitarisme menjant hamburguesa vegana i negant-se a vacunar-se contra un virus al qual neguen la seva existència i que consideren que es fruit d’una conspiració mundial. Aquesta cara B ja la narrava Bruce Springsteen en els seus primers àlbums, però va quedar sepultada pel malinterpretat políticament Born in the USA que el va fer famós. Són uns Estats Units blancs, maltractats pel capitalisme salvatge, sense seguretat social, que troben en el nacionalisme d’estat, el totalitarisme, la seva sortida política i social. 

No cal estripar-se les vestidures. De trumpisme també en tenim a Europa, més o menys camuflat en diverses ideologies. No cal ser de dretes per ser trumpista, ni d’esquerres, simplement cal ser un totalitari, que usa el nacionalisme d’estat per evadir les seves frustracions o proposar receptes simples a solucions complexes. Per si algú va despistat, el nacionalisme d’estat és el que combat el nacionalisme defensiu dels pobles oprimits, encara que es disfressi amb pell de búfal o amb el pollastre al mig de la rojigualda. Oi que ens entenem?