Alarma per l'alzina (2). Crida al veïnat a pronunciar-se

Les casetes del carrer Encarnació
Les casetes del carrer Encarnació | Àlex Gutiérrez Pascual

Fa pocs dies vàrem mostrar la nostra preocupació per l’afer de l’espai de l’Alzina. Com a veïns i veïnes, professionals diversos (inclosos professors, artistes, historiadores…) amb el nexe comú d’haver compartit, fa dos anys, l’enfrontament a serres i piconadores i posteriorment les activitats al Jardí. Ara ens trobem clarament enfrontats al formigó inmminent, una opció (17 pisos!) que ataca la sensibilitat ciutadana i el futur sostenible de l’alzina.

No cal dir que estem a favor de la necessitat d'aquells pisos com ningú, però cal proposar-los en altres llocs

Amb la feliç expropiació del solar, els mitjans s’han fet ressò de la proposta municipal de fer una consulta participativa. Veient, però, com és d’important aportar llum davant un conjunt de dades complex, us emplacem al punt zero: quan 12.000 veïns i veïnes van signar per demanar la restauració, després d’avortar la destrossa per l’especulació i construcció. El dol per la pèrdua d’una part del verd referencial ens unia: una desfeta que (recordem-ho) fou tramitada pel consistori, quan va cobrar de la propietat un bon grapat d’euros per la tala d’arbres (alguns, més que centenaris) d’acord a la coneguda norma granada.

Som lluny de filiacions polítiques i fins i tot dels enfurismats en contra de l’actual consistori, que tanmateix en altres llocs ha sabut prioritzar el verd urbà (malgrat la qüestió habitacional, rellevant al seu programa, estigui encara sota mínims). Sorgits d’aquell moment zero, i ara davant el feliçment aconseguit petit pulmó verd, de gran qualitat mediambiental, patrimonial i estètica, és evident que mai ens perdonaríem deixar-lo perdre, ni que fos en part. Els graciencs ens mereixem un debat a l’alçada d’aquest arbre, preservant un lloc cèntric on poder descansar, respirar… i potser evocar un passat més culte.

Amb les casetes feliçment restaurades, que puguin enfortir l’escassa dotació cultural-museística de la Vila. Per tant, mai caurem en el joc de caire populista que (encara!) pretén ajuntar el verd amb el ciment (incompatibles, malgrat que aquest ens vingui camuflat amb l’adjectiu dels pisos dotacionals). No cal dir que estem a favor de la necessitat d’aquells pisos com ningú, però evidentment cal proposar-los en altres llocs, fruit d’un estudi seriós; així com la decisió final per als usos de les Casetes també es mereix un debat fonamentat. Coneixedors de les mancances del procediment assambleari (que pot acabar estranyament enrocat en una opció aïllada) tots lamentaríem profundament que l’ajuntament obviï en la seva consulta aquesta qüestió central de la preservació.

Seria com en una distòpia, imaginar que l’assemblea de l’alzina en bloc ho acceptés, bo i orientat en contra de la seva motivació fundacional. Nosaltres estem per redreçar el debat i no deixar per més temps que l’èxit aparent, ni tampoc el desànim per la pandèmia ens frenin. Arribats en aquest punt, i constituïts en associació per la preservació del verd, el patrimoni i les arts a la ciutat, volem demanar al municipi una consulta oberta, que parteixi de l’enfoc que hem exposat, no pas d’un anunciat concurs d’arquitectures que són amenaces invasives i cimenteres, tant aquí, com en altres espais propers, afortunadament preservats i igualment amenaçats.

No ho oblidem, la prioritat al districte és la insolació, qualitat i circulació de l’aire; i ara encara més, en un escenari de pandèmia i emergència climàtica. En aquest sentit, amb l’estat de salut de l’alzina (ara que li volen retallar les arrels) i la recuperació de les casetes, no s’hi val a jugar!

13 veïns i veïnes de l'Alzina