A la sala Lluïsa Franch del Centre Cívic Cotxeres de Sants es mostra l’exposició 'Camins' de Francesc Chimelis, una vintena de pintures de diversos moments creatius. L’anterior exposició que li vam veure va ser a principis de l’any passat a la sala polivalent del Mercat de l’Abaceria, situat provisionalment  al Passeig de Sant Joan. Chimelis (Barcelona, 1956) és un artista pluridisciplinar, ja que al marge de la pintura i el dibuix també s’ha interessat per altres disciplines, com ara el teatre, el cinema, la poesia, la literatura i, sobretot, la docència, en l’àmbit de l’educació especial a través del dibuix i l’art dramàtic. 

Hi ha peces on apareixen uns personatges que evoquen el món picassià

A 'Camins' l’artista ha volgut plasmar les seves inquietuds i preocupacions en aquesta època plena d’incertesa que ens ha tocat viure, i per això el títol de l’exposició ens ajuda a entendre millor quines són les seves reflexions a l’hora d’anar a la recerca de vies que li portin a descobrir nous horitzons creatius ja que, malgrat tot, existeix el desig de trobar-los el més aviat  possible, i així superar aquesta pandèmia amb un esperit constructiu i optimista. L’exposició es divideix en diferents àmbits, on destaquen una sèrie de peces creades recentment en què apareixen uns personatges que evoquen el món picassià. Són rostres amb uns ulls i unes boques totalment distorsionades, que recorden d’alguna manera als clowns. En un altre apartat, a mode de políptic, hi ha una sèrie d’obres que estan interrelacionades mitjançant unes enervacions o tubs que les uneixen. Són rostres que conviuen en perfecta harmonia amb diversos elements arquitectònics, com si es tractés d’un decorat. Aquesta associació entre l’ésser humà i l’arquitectura apareix sovint en les seves obres. 

Hi ha un grup de peces on observem uns personatges molt estranys, quasi bé esquelètics, que s’endinsen en el terreny sobrenatural. En aquestes obres sembla que l’artista vulgui allunyar-se de la representació d’aquells rostres tan enigmàtics. En realitat el que pretén és submergir-se durant un temps en una nova dimensió, ja que  en obres posteriors  segueix combinant i fusionant els rostres humans amb elements arquitectònics.

Chimelis és un artista poc convencional però amb un estil propi i singular. El dibuix és la base de totes les seves creacions, acompanyades per una rica i extensa gamma cromàtica, configurant unes imatges sorprenents i complexes, on la seva imaginació viatja cap a un món on la realitat sembla inexistent. Per tant, la seva obra la podríem incloure dins del surrealisme, però també s’adverteixen arrels gaudinianes.