20.000 € de mordassa i doctrina de xoc

Cartells de protesta contra les multes
Cartells de protesta contra les multes | Endavant Ciutat Vella

En situacions de crisi, qui té més clara la seva agenda, l’acaba imposant fàcilment. Desorientació, pors, dubtes i sensació d’incertesa són reaccions habituals quan hi ha un canvi dràstic i sobtat a la societat. Quan això passa entrem en un estat de xoc col·lectiu i això ens fa vulnerables. Aquesta és la premissa que Naomi Klein desenvolupa al llibre La doctrina del Xoc (2007) i és la situació en la qual vam entrar a principis de febrer de l’any passat amb la primera víctima mortal per Covid als Països Catalans.

Les protestes de La vida abans que el capital neixen reivindicant el dret a protesta de l’única forma possible, fent-ne ús

El 19 de maig de 2020, a la plaça de la Vila de Gràcia i a cinc barris i pobles més del país, s’inicien un seguit de concentracions sota el lema La vida abans que el capital. Un mes després ja hi haurà un centenar de concentracions simultànies arreu dels Països Catalans. Durant aquest temps es viu una presa de consciència que identifica els perills de la nova situació de pandèmia més enllà de la qüestió sanitària. Les conseqüències són molt greus: serveis socials que tanquen, sanitat saturada sense personal ni infraestructura suficient, administració que no pot atendre l’allau de sol·licituds d’ajudes, ERTO i prestacions, etcètera.

Tot passa en un context on s’accepta de forma acrítica les mesures que imposen els governs i és aquí on les protestes iniciades el 2020 cobren sentit. Estem en xoc i els riscos d’abandonar i cedir sense fer pressió ni ser crítiques amb la gestió i decisions que es prenen són evidents: via lliure per l’extrema dreta, augment de la pobresa, mesures liberalitzadores, enriquiment del sector sanitari privat i negacionisme individualista.

Les protestes de La vida abans que el capital neixen reivindicant el dret a protesta de l’única forma possible, fent-ne ús, i ho fan per posar sobre la taula un seguit d’idees irrenunciables per mirar d’aconseguir que d’aquesta crisi en sortim vives i amb vides que valguin la pena ser viscudes. La resposta per part del govern d’ERC i JxCat consisteix a aplicar la repressió, intentant impedir-ne la realització -malgrat les resolucions del TSJC- i ara, 7 mesos més tard, se’ns exigeixen prop de 20.000 € en sancions aprofitant una Llei Mordassa que el govern espanyol del PSOE i Podemos ha estat incapaç de derogar.

El temps ens ha donat la raó, i la incapacitat dels governs d’aturar desnonaments, la pujada del preu de la llum i la mort de persones per falta d’habitatge digne, la saturació de la sanitat, la sobreexplotació del sector de les cures absolutament feminitzat, l’augment de casos de violència masclista a causa del confinament, els impagaments, els paquets d’ajuda de la UE, la presència de l’extrema dreta i la falta d’ajudes, ens dibuixen un futur preocupant.

Fem una crida a restar alerta perquè per sort, la batalla per una sortida de la crisi al servei de l’interès de la majoria no ha acabat i, per moltes multes que ens posin, no ens podran emmordassar.

Endavant Gràcia