'De Gaulle', resistència contra claudicació

El cartell del film 'De Gaulle'
El cartell del film 'De Gaulle' | Cedida

Periodista. Journaliste, Itonai

@lluisbou

La pel·lícula De Gaulle, que encara es pot veure als cinemes, explica el xoc entre la França claudicant i la França resistent, i dona algunes lliçons.

Després de l'ocupació del país per l'Alemanya nazi, el mariscal Philippe Pétain va acceptar un armistici i va instaurar el règim col·laboracionista de Vichy, mentre que De Gaulle es va haver d'exiliar i va encarnar la resistència.

El director del film, Gabriel Li Bomin mostra l'extrema solitud de De Gaulle quan s'exilia a Londres i el govern francès li retira la nacionalitat, i les dificultats que té per trobar aliats i ajudes. Es troba perdut pels carrers de la capital anglesa.

La pel·lícula mostra que, quan ho tenia tot perdut, De Gaulle se'n va sortir per mantenir-se ferm

Però De Gaulle és molt tossut. A poc a poc, va obtenint la confiança del primer ministre britànic, Winston Churchill, que li acaba cedint amb moltes prevencions un petit espai a la BBC. Des d'allà De Gaulle fa la famosa crida a la Resistència del 18 de juny del 1940. Després s'ha vist com una declaració històrica, però en aquell moment va ser una acció petita, que pràcticament ningú va poder escoltar. La pel·lícula mostra que, quan ho tenia tot perdut, De Gaulle se'n va sortir per mantenir-se ferm i perquè va fugir de la visió que tenien els francesos que només estaven vivint un conflicte bilateral amb Alemanya. Va parlar de Segona Guerra Mundial, i va intuir que es podria contraatacar des de les colònies franceses.

També es pot veure en el film el conflicte humà que vivia De Gaulle, i com era la seva família, amb una filla amb síndrome de Down, que acaben d'emmarcar la psicologia del personatge.

El film se centra en aquests aspectes de De Gaulle, el polític francès més important del segle XX, i no en fa un balanç global, que requeriria potser una sèrie. El general va estar en tots els episodis històrics de França fins als anys 60, des de les Guerres Mundials, a la independència d'Algèria o encarnant el president superat del Maig del 1968.