Habitatge dotacional, verd i patrimoni poden conviure

El forat en una de les portes tapiades a les casetes d'Encarnació
El forat en una de les portes tapiades a les casetes d'Encarnació | Cedida

La història es repeteix. Habitatge dotacional sí, però aquí no. Però, per què aquí no? Ara, per a una associació nova que es va presentar a una tribuna de l’Independent, l’habitatge públic a l’espai de l’Alzina i les casetes atempta contra el verd i el patrimoni arquitectònic. Però les casetes estan catalogades en el recent aprovat Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històricoartístic de Gràcia. Gràcia cap on Vas hi va fer una al·legació després d’un treball d’inspecció pel barri on van participar gent de diversos grups. És una llàstima que la nova associació es desperti ara; li expliquem la nostra feina.

Certament, 10 o 17 pisos són pocs per resoldre l'emergència habitacional a la Vila; però des dels 80 només se n'han fet 52

Les casetes estan catalogades en el seu just valor patrimonial, com a tipologia arquitectònica definida per tenir l’edificació retirada del carrer i un pati davant i un jardí darrere, i per la seva façana. Una de les cases és de 1922, i la distribució interior, feta pols ara, tampoc tenia cap valor arquitectònic quan es va construir. Des d’un punt de vista patrimonial la remunta de les casetes és possible, la fitxa marca les condicions per fer-la. Altra cosa és el que es faci al garatge, que si s’enderroca permetrà obrir més el jardí al carrer Encarnació, tal com diu l’Assemblea de l’Alzina i les casetes.

Què hi ha millor que unes cases que es van construir per a famílies benestants i que van estar a punt de ser enderrocades completament per edificar pisos de luxe es converteixin en habitatge dotacional de proximitat on hi puguin viure col·lectius vulnerables? Algú dubta que en el barri n’hi ha? I més ara: gent desnonada, gent gran o joves... Certament, 10 o 17 pisos són pocs per resoldre l’emergència habitacional a la Vila. Però des dels anys 80 només se n’han construït 52. Ja toca! I per la nova associació l’habitatge dotacional són pisos electorals. Ens quedem sense paraules.

Ens ha arribat a la nostra oïda una alternativa: és un museu. És prioritari ara, a Gràcia? La nostra resposta és clara: NO. Tenim el marc de la Comissió de Cultura del Districte per debatre com hauria de ser un futur museu, i el com ens dirà l’on. Quan la discussió es faci, compteu amb nosaltres.

I sobre el necessari verd també és una pena que es desinformi. L’alzina està catalogada. És un èxit més del moviment veïnal. Una visió apocalíptica parla d’uns fonaments que tallarien les arrels. Hi ha moltes maneres de fonamentar un edifici, però ara ni tan sols hi ha un projecte arquitectònic, i sí un informe expert, independent de l’Ajuntament, de compliment obligatori, que marca com l’alzina s’ha de protegir.

L’actual proposta del consistori permet construir massa. Les bases del concurs d’idees del projecte arquitectònic han de rebaixar el sostre edificable per facilitar l’obertura i l’assolellament del jardí. Un procés participatiu obert i una negociació posterior per introduir els elements que n’hagin sorgit ha de permetre que l’espai de l’alzina i les casetes sigui l’espai recuperat al barri pel qual vàrem lluitar. Si us plau, que ningú no vulgui apropiar-se d’una reivindicació col·lectiva. El rigor en els arguments, la fermesa i la constància de l’Assemblea de l’Alzina i les casetes ha permès arribar on som. Un espai privat ha passat a propietat pública. Esperem entrar-hi ben aviat.

Gràcia cap on Vas