Deshumanitzar-nos?

La immediatesa de portar un mòbil a la butxaca ens deixa baldats
La immediatesa de portar un mòbil a la butxaca ens deixa baldats | À.G.P.

Terapeuta familiar Gestalt i PNL

@ClaraDarder

Quina manera de córrer. Avui me n’he adonat d’una xifra espantosa. He parlat amb unes trenta-cinc persones diferents, totes elles per WhatsApp, menys dues per trucada mòbil. També amb sis o vuit pares i mares a la porta de l’escola. He anat a comprar i he parlat amb dos venedors. En el trajecte de dos autobusos he respost vint mails, vuit dels quals hi ha hagut resposta i nova escriptura per part meva. I per últim la meva família: pares i la meva filla petita. Feu la suma. Em surten cinquanta-vuit persones en un dia, de les quals veure’ls la cara només ho he fet amb vuit o deu persones. No és esfereïdor?

Tot és per ahir, i la immediatesa de portar un mòbil a la butxaca ens deixa baldats

Quina manera de deshumanitzar-nos i córrer sense parar que ens provoquen les xarxes. Tot és per ahir, i la immediatesa de portar un mòbil a la butxaca ens deixa baldats. Els primers perjudicats som nosaltres mateixos, però de retruc, i en el meu cas, la meva filla que veu la seva mare enganxada darrera d’una pantalla.

Les trucades i feines generades per aquestes aparells de butxaca ens traslladen l’oficina allà on siguem. Llavors és quan podem resoldre tot al mig del carrer o de qualsevol indret amb cobertura.

Si m’ho miro des de fora, les trucades poden esperar si estàs jugant amb un infant, si estàs comprant o fent tasques personals, si estàs parlant amb un amic o amiga al mig del carrer.

Les presses no són bones però quan topem amb les relacions humanes encara em sembla més important cuidar-les. Estem perdent tot allò bo que tenim les persones: les relacions, les mirades, el tacte, l’amistat, l’empatia, l’escolta, la solidaritat, en definitiva l’estimació i l’amor.  Comencem a autoeducar-nos de nou per millorar la nostra humanitat?