El treball de Laura Iniesta (Barcelona, 1955) -té l’estudi al carrer Vic- l’hem mencionat diverses vegades, sobretot per la seva contínua activitat expositiva, tant en el terreny de les galeries i centres d’art com per les fires internacionals en les quals sol participar habitualment. Ara hem pogut veure les seves recents creacions a l’Espai La Galeria del Centre Cultural Terrassa, antiga seu de la Fundació Caixa de Terrassa. Aquesta sala està patrocinada per diferents entitats de la ciutat que, en el cas de l’artista barcelonina, és la galeria Espai G, on exhibeix la seva obra regularment. 

L'artista es va allunyant de la figuració per endinsar-se en l'abstracció

Laura Iniesta porta quatre dècades treballant la pintura i la obra gràfica. La seva primera mostra individual va tenir lloc a la Sala Cultural Sant Jordi de Barcelona, el 1979. Al poc temps se’n va anar a viure a Colòmbia i Equador, on s’hi va estar deu anys. En aquella època la seva obra es movia entorn del realisme màgic, el surrealisme i l’hiperrealisme, que continuarà conreant en tornar a Barcelona. A principis del 2000 la vaig conèixer personalment amb motiu d’una exposició que va fer a la desapareguda galeria René Metràs. Eren obres on es podia apreciar el seu interès per la llum i el color, així com per les tradicions mil·lenàries d’aquests dos països americans, tan diferents de les nostres. La fusió d’ambdues cultures ha provocat que la seva obra sigui més atractiva. 

Posteriorment s’anirà allunyant de la figuració per endinsar-se plenament en l’abstracció. Una abstracció on predomina el gest i la taca, pròxima a l’expressionisme abstracte o informalisme, segons si ens referim als Estats Units o Europa, respectivament. Són obres obertes, lliures i expressives, on representa situacions viscudes que, òbviament, no les percebem, però que en canvi hi són representades mitjançant el traç, el color, la taca, el collage i la cal·ligrafia de reminiscències orientals. 

Per això, el que hem pogut contemplar a la mostra 'Estripar el silenci', són una sèrie de peces on sobresurten les tonalitats neutres, a diferència d’obres anteriors on destacaven principalment grans taques negres i vermelles. Ara, també l’espai buit és important. Aquesta aposta per deixar més espais sense color, per dir-ho d’alguna manera, on inclou el gest i la taca, configuren una forma d’entendre la pintura molt singular que li serveix per mostrar els seus sentiments i emocions. Segons Laura Iniesta, “resulta sorprenent com un canvi quasi imperceptible de color o forma, expressa estats emocionals diferents. Conscient o inconscientment, l’artista és un alquimista dels seus sentiments”.