Votem primàries!

Si voleu publicar les vostres cartes en aquesta secció, envieu-nos un correu electrònic a redaccio@independent.cat

Des de la frustració que es va generar el 1977 perpetuant per medi de la llei d’amnistia el franquisme i la repressió espanyola, Catalunya viu immersa en un ressò permanent. Per superar aquest esquema enquistat, simbolitzat en la negativa perpètua per iniciar un diàleg obert entre les nacions catalana i espanyola, ara només planteja bé una solució Primàries Catalunya. Aquest moviment palesa que és possible trencar una dinàmica de dècades des del mandat democràtic del referéndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre de 2017. I ho fa posant-lo com a prioritat i superant la temptació autonomista. 

Ni la repressió del dia del referèndum, ni l’empresonament i judici dels polítics o activistes catalans ni la inhabilitació del president de la Generalitat ni la liquidació de l’autonomia política ni ara una cruel pandèmia fan reaccionar la classe política catalana, ancorada en una partitocràcia que oblida els interessos nacionals catalans. Uns interessos que són la defensa de la salut i la protecció dels drets fonamentals. 

Primàries Catalunya agrupa persones amb una vocació principal de servei, espontània i genuïna, recollint el que queda, que és molt, de l’esperit del Primer d’Octubre, quan els catalans es van redescobrir nació i van ajuntar-se sense prejudicis. Aquesta llavor també hi és en d’altres formacions polítiques, però aquesta no pot expressar-se ni aflora ara amb força. 

Catalunya hi serà passi el que passi el 14F. El col·lapse nacional és impossible que es produeixi quan la societat catalana és resilient de mil formes. Del 14F no en sorgirà cap majoria clara, i un eventual projecte hegemònic de JXCAT s’estavellarà sol perquè ni el seu suposat principal impulsor, Puigdemont, ja no el veu viable (no vol ser president). Potser ni tan sols serà possible formar un nou govern. La lectura final s’albira difícil, ja que els polítics catalans ja fa massa temps que giren l’esquena a la gent. Són ja 3 anys ignorant una resposta per fer la independència; per complir amb el que en el referèndum d’autodeterminació es va preguntar i es volia fer: un país nou, ple d’idees, amb empenta i ganes de treballar. 

Llorenç Prats