Ana Portnoy, homenatge a la mirada fotogràfica

L'exposició fotogràfica d'Ana Portnoy, a la biblioteca Jaume Fuster
L'exposició fotogràfica d'Ana Portnoy, a la biblioteca Jaume Fuster | @BibliotequesBCN

Museòleg, historiador i crític d'art.

Troba el seu perfil a les xarxes en aquest enllaç.

A la biblioteca Jaume Fuster hi ha l'exposició a mode d’homenatge de la fotògrafa argentina Ana Portnoy, recentment traspassada. Directe als ulls. Retra(t)s d’Ana Portnoy (1950-2020) està comissariada per Joaquim Noguero i forma part del programa d’activitats del Festival BCNegra2021.

Volia mostrar els aspectes més importants i personals de la gent retratada

Vaig conèixer l’artista amb motiu d’una exposició que es va fer al Centre Cultural de les Cotxeres de Sants, on ella no presentava cap obra, sinó que acompanyava als pintors Uwe Geest i Santiago Raigorodsky, que me la van presentar. Però no va ser fins el 2016 que vaig poder veure en directe las seves fotografies, amb motiu d’una exposició al claustre de Lletres de la Universitat de Barcelona. Es tractava d’un treball de quatre anys titulat 'La vida entera', on s’exhibien una sèrie de retrats d’homes i dones més grans de 70 anys plenament actius, fotografiats dins del seu entorn més proper, dels quals se’n mostren algunes imatges a la Jaume Fuster.

Portnoy va arribar a Barcelona amb 26 anys, degut a la manca de llibertat que hi havia al seu país, coincidint amb la dictadura del general Videla i la recuperació de la democràcia a Espanya. No va tornar a Argentina fins disset anys més tard. Va estudiar fotografia a la ciutat comtal. La majoria de les seves fotografies s’han publicat en enciclopèdies de Psicologia, revistes i diaris. L’artista aviat es va relacionar amb altres col·legues, com els seus compatriotes Humberto Rivas, Premi Nacional de Fotografia, o Carlos Bosch.

Portnoy ha realitzat diverses exposicions a Espanya, destacant Un disparo al autor, al Centre Cívic Pati Llimona el 2014 o la sèrie Noir, que va crear a partir de les seves visites a la desapareguda llibreria Negra y criminal. A la mostra d'ara es poden contemplar el retrats de diferents personatges del món de la literatura (Donna León, Maruja Torres i Andreu Martín); i a l’apartat Photomaton s’exhibeixen un bon nombre d’autors (Joan de Segarra o Rafael Vallbona). Dels seus reportatges a El Periódico veiem imatges de Galícia, Jaén, Cuba o del Front Polisario. El tango també hi és present a través dels ballarins Paula Canals i Julio Zurita. A l’artista li interessava principalment mostrar els aspectes més importants i personals de la gent retratada, com "per exemple la seva honestedat, l’orgull i la dignitat, ja que un retrat és el que provoca interès", per això li atreia “allò genuí: senzillesa i transparència. La fotografia com la vida mateixa proposa estar atent i registrar, tant al que ho fa com al que ho veu. I que cadascú evoqui i recreï segons el seu propi món. Que s’estableixi un pont entre mirades, entre persones”.