Badia, Orwell i el Ministeri de la Veritat

L'edifici Vallmitjana, del 1860, és l'actual botiga Coshop
L'edifici Vallmitjana, del 1860, és l'actual botiga Coshop | Cedida

L'11 de febrer en roda de premsa, Janet Sanz i Eloi Badia van presentar la proposta inicial d’un nou MPGM de Gràcia. El proppassat divendres 19 el document fou publicat a la Web de l’Ajuntament de Barcelona. El nou Pla General afirma que "el patrimoni històric és la memòria col·lectiva, l’arxiu de la identitat del barri" (aprovacioinicial_V5, pàg. 7). "El patrimoni és el patrimoni de la gent, aquell que té un lligam ambiental. El patrimoni és un bé sensible, un bé a protegir perquè reforça la nostra identitat" (Janet Sanz, Roda de premsa, dijous 11, minut 14). Magnífic. Els veïns de Protegim l’Interior d’Illa no hi podem estar més d’acord. Ho compartim i ho celebrem.

L'opció per a Can Vallmitjana mutila l'edifici i destrueix la suma del taller menestral i l’estudi artístic, precisament allò que el fa únic i insubstituïble com a llegat

Tanmateix, Eloi Badia no ha modificat ni un centímetre la seva proposta respecte Can Vallmitjana. Segueix mantenint-ne el primer pis, l’estudi, però n’enderroca la planta baixa, el taller artesanal. Aquesta opció mutila l'edifici i destrueix la suma del taller menestral i l’estudi artístic, precisament allò que el fa únic i insubstituïble com a llegat. Can Vallmitjana no és el Messi patrimonial del barri, però ningú s’atreviria a esborrar Piqué o Ter Stegen de la llista de jugadors del Barça.

Si escoltem els criteris del nou MPGM, cal preservar el patrimoni. Si mirem la proposta del govern municipal, es destrueix Can Vallmitjana. Com és possible una contradicció tan gran?

George Orwell, 1984, Ministeri de la Veritat:

L’octubre i novembre passats ens van convidar als tallers de participació per l’elaboració del MPGM. Vam assistir a totes les sessions. Vam fer intervencions parlant de Can Vallmitjana. Fa tres setmanes el consistori va publicar el Resum de les Participacions veïnals però, ai las, cap de les nostres hi apareix, ni una sola menció en tot el text. La nostra veu silenciada i Can Vallmitjana esborrat.

Per denunciar aquesta omissió, dimarts 9 de febrer tres veïns vam enviar preguntes a l’Audiència de Gràcia. Ho vam fer per la via telemàtica que ens proposava el consistori i dins del termini establert. Resultat? A l’Audiència es van llegir catorze preguntes però cap de les nostres. El govern municipal hagués pogut incloure-les i respondre que no les compartia. Però no ho va fer. Va optar per oblidar-les. De nou els veïns i Can Vallmitjana esborrats.

Un any després de la seva publicació, l’Informe de Patrimoni de Gràcia no inclou encara la fitxa de Can Vallmitjana. Quan el desembre de 2019 ho vam denunciar en un consell de barri, van excusar-se dient que aquesta incorporació no era possible ja que hi havia pendent un problema vial. Però aquest problema ja ha estat resolt i Can Vallmitjana en segueix exclòs. Entreu al document, és públic. Cap menció. Si reconeixen que Can Vallmitjana és una part important del patrimoni i a la vegada sostenen que la seva és una solució coherent amb els criteris del MPGM, perquè no l’han inclòs encara? Portem més d’un any reclamant-ho però segueix en un calaix. Can Vallmitjana i la nostra reclamació no existeixen. Per tercera vegada, esborrats.

La solució de l’ajuntament respecte Can Vallmitjana és un nyap. Els veïns ho hem sostingut sempre. Ara el nou MPGM ho ha confirmat. Com ha resolt l’ajuntament aquesta contradicció? Esborrant Can Vallmitjana i silenciant els veïns. Una vegada podria ser un error. Dues no són casualitat.  Tres és 1984, Ministeri de la Veritat.

Però persistirem. Persistirem per ser subjecte, per ser-hi. Persistirem per trobar una solució al nyap, per fer, entre tots, govern, oposició, tècnics i veïns, un barri millor.

Protegim l'Interior d'Illa

Els nous plafons informatius al taller Can Vallmitjana, inaugurats al febrer del 2020