El preu d'un ull

Barricades a Via Augusta després de la manifestació de dimarts 16 a favor del raper Pablo Hasél
Barricades a Via Augusta després de la manifestació de dimarts 16 a favor del raper Pablo Hasél | Joanna Chichelnitzky

Quant val un ull? És una informació important. Sabem quan val un contenidor, quan ha costat a l’ajuntament de la Colau les destrosses en mobiliari urbà. L’aparell de propaganda comuna s’encarrega de difondre’l ràpidament, amb llàgrimes de cocodril. Tampoc disposo ara d’informació sobre què costa un bolso Guess robat al passeig de Gràcia, ni un xandall de la franquícia NIKE de la mateixa senyorial avinguda de la Barcelona decadent i pandèmica en la que vivim. Segurament, si busquem a Amazon ho trobarem i ens l’enviaran a casa. No cal robar-lo i menys estampar-se contra el vidre d’un aparador per obtenir-lo. El que no trobarem és un ull, un ull natural, com el que va perdre aquella noia aquell dia que vas anar a una manifestació per la llibertat d’un cantant de rap. A mi, el rap, a l’all cremat, si pot ser.

Tenim dret a anar a manifestacions i tornar amb tots els ulls a casa

Però un ull ja no es recupera. Tota la vida sense aquest ull, amb el terrible record del dolor, la ràbia, el dia que te’l va arrebassar un projectil de foam. Des d’aquí, una abraçada ben forta, encara que no et pugui reparar el mal que t’han fet. No m’importa perquè vas anar a la mani, no sé si vas participar en incidents que trobo estúpids, però hi tenies tot el dret a anar i reivindicar el que vulguis. Tenim dret a anar a manifestacions i tornar amb tots els ulls a casa. Tenim dret a la llibertat d’expressió. No és el primer ull que cau rodolant per l’asfalt.

Però la policia sempre pega, sempre, aquí i arreu. No hi ha policies que no peguin. El que no entenc és que no hi siguin mai quan gent ‘descontrolada’ assalta impunement comerços, davant les càmeres de televisió i els fotògrafs àvids d’imatges espectaculars. El foc ven i les agències internacionals compren. Tampoc hi ha policia quan els feixistes es manifesten o, si n’hi ha, és per protegir-los, no per apallissar-los. No he vist mai cap policia apallissant un feixista. No he llegit enlloc que un feixista hagi perdut un ull en una manifestació. Els ulls caiguts tots són del mateix bàndol, i això no és just. Els ferits, també. I després ens sorprenem que el feixisme tingui 11 diputats al Parlament de Catalunya. Fariseus, no ploreu.