'Nuevo orden'

El cartell del film 'Nuevo orden', de Michel Franco
El cartell del film 'Nuevo orden', de Michel Franco | Cedida

Periodista. Journaliste, Itonai

@lluisbou

La pel·lícula Nuevo orden, de Michel Franco, és un distòpic que grata en la tensió mal païda entre indígenes i criolls (descendents d’espanyols) a l’Amèrica Llatina, i en fa un distòpic en el qual qualsevol espectador català s’hi pot sentir identificat.

El film descriu una violència explícita en un Estat on l'ascensor social està encallat

Si se’n fa una lectura superficial, Nuevo orden és una simple història sobre la tensió social en una societat. Però en realitat va molt més enllà i dissecciona amb cuesa les traces colonials que encara hi ha en alguns països llatinoamericans.

Michel Franco es pregunta qui carai mana en aquests països, i per això estudia com s’hi ha conformat el poder, amb una història salvatge que intenta radiografiar la societat. La pel·lícula està rodada a Mèxic, però podria ser l'escenari de qualsevol altre país llatinoamericà.

Nuevo orden descriu una violència social explícita en un Estat on l’ascensor social està encallat i la divisió de poders està podrida. És un model embussat i pervers, sense capacitat de regeneració. En la resposta que acaba oferint el director deixa clar amb pessimisme que no hi ha solució, i, parafrasejant Hannah Arendt, ho atribueix al fet que els diversos actors acaben sent part del mateix engranatge malalt.

El desenllaç de la pel·lícula, que no explicarem ara, és la conclusió final de Michel Franco, i us sonarà molt familiar. Els estats llatinoamericans, sí, qui ho diria, són fills d’Espanya.