La Torre del Rellotge
La Torre del Rellotge de Gràcia va ser construïda entre 1862 i 1864, moment en el qual Gràcia era una vila independent. L’obra d’Antoni Rovira i Trias tenia el clar objectiu d’esdevenir un símbol i l’orgull d’una vila que estava en plena fase de creixement expansiu. L’objectiu és actualment vigent, la Torre del Rellotge és un autèntic símbol de la Vila de Gràcia.
La rehabilitació hauria de permetre fer-hi petites actuacions musicals, tocs de gralla o visites obertes
No obstant, malgrat que és un patrimoni del qual podem gaudir externament, en els darrers anys ha estat un problema poder accedir-hi dins ja sigui per activitats puntuals com per poder fer visites.
Si bé és cert que alguns moments s’ha permès l’accés a la torre al nivell del balcó perimetral per penjar banderes o llençar confeti, en general l’accés és limitat i alguns cops s’ha denegat el permís al·ludint a raons de seguretat per falta de manteniment en el seu interior.
Per altra banda, ens consta que entitats com la Fundació de Festa Major, la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia o Gràcia Territori Sonor tenen la voluntat de poder utilitzar aquest patrimoni per determinades activitats culturals.
Per aquest motiu, des del Grup Municipal de Districte d’ERC Gràcia hem aconseguit incloure una partida de 15.000 € dins dels Pressupostos d’Inversió Municipal 2021 (PIM) per fer un estudi de reforma interior. Aquesta rehabilitació hauria de permetre realitzar-hi activitats puntuals com per exemple petites actuacions musicals, tocs de gralla o visites guiades obertes a la ciutadania. Així mateix s’estudiarà la possibilitat d’incloure el toc manual de la campana per moments festius o per la representació històrica anual de la Revolta de les Quintes de 1870. De fet, encara que no hi ha constància escrita de cap protocol per fer tocs de campana manuals, si existeix un text del butlletí del Club Excursionista de Gràcia Mai Enrere de l’agost de 1930 que diu el següent: “També hem indicat que sia reposada la Campana, amb temps per a que el dia 15, al migdia toqui a festa”. El text fa referencia a la recol·locació de la campana que s’havia desmuntat amb la intenció de fondre-la per fer-ne de noves. Aquesta idea va ser aturada in extremis per la ciutadania quan ja estava de camí a Vitória. D’aquesta manera es va poder conservar la mateixa campana que es va estar tocant incansablement a sometent durant els dies de la revolta de 1870.
En definitiva, creiem que el fet que una construcció sigui patrimonial no ha de ser motiu per a que la ciutadania no hi pugui tenir un accés regulat i segur. Campanars molt més antics d’esglésies com la de Santa Maria del Pi tenen hi accés habitual entitats que poden realitzar les seves activitats sense problemes. Creiem que la Torre del Rellotge de Gràcia no pot ser una excepció.