L'exposició Suites en variacions de l’artista conceptual Jordi Cerdà (Barcelona, 1949) a la galeria H2O és un recull d’obres recents, encara que la majoria d’elles provenen de records d’alguns dels seus viatges a l’estranger. Són imatges extretes dels calaixos del seu estudi. Aquesta relació entre el passat i el present ha originat que la mostra porti aquest títol tan singular, ja que la suite és una composició musical instrumental amb un nombre indefinit de moviments que suggereixen un ritme, o sigui, una combinació de fraccions que sonen gradualment. I això és, precisament, el que contemplem en aquesta exposició: un conjunt d’imatges fraccionades de fotografies, lletres i collages, on té tanta importància el concepte com l’objecte, principalment si està expressat mitjançant la paraula o la imatge.

La paraula i la imatge obtenen un resultat sorprenent

L’artista es va formar en pintura i disseny a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Està considerat com un dels artistes més destacats d’aquesta  tendència apareguda a Catalunya a principis dels 70. S’ha interessat per diverses matèries conceptuals, com per exemple les performances i els happenings, així com les accions, les instal·lacions, els fotomuntatges, la poesia visual, el cinema experimental, la pintura i la recuperació d’imatges.

Respecte a Suite en variacions, està distribuïda en diferents sèries on la paraula i la imatge obtenen un resultat sorprenent, sobretot pel seu significat. La peça El Joan menjant un bodegó o deglució de l’art, és un clar exponent de la ironia que sol acompanyar al seu autor, ja que es veu a un home menjant –es tracta del fotògraf Joan Mostaza, amb qui havia col·laborat en altres projectes- i al seu costat apareix un bodegó fragmentat. És com si el personatge anés agafant els aliments del quadre que té al costat i, poc a poc, aquests van desapareixent. A la sèrie Berlín 92 observem un grup d’imatges de la capital alemanya, de l’època de la caiguda del mur. En cadascuna de les obres hi ha un edifici de la ciutat, on inclou una paraula que les pugui relacionar, com és el cas de Cultura, ja que mostra la fotografia del Museu de Pèrgam, situat a la illa dels Museus, mentre a sobre de l’edifici apareix aquesta paraula, o sigui, l’art és troba dins d’ell. Una altra obra important és el díptic Ulls, que fa referència a una pel·lícula de Fernand Léger Le ballet mecaniqué (1924). Aquí Cerdà divideix la composició en dues parts, a la primera es veu una dona seminua mirant-se al mirall i al seu costat l’ull d’una dona que està observant el que succeeix al seu entorn.